Cossonda en iber

 

Ho primer és necessari dir que per falta de documentació històrica no podem parlar de Cossonda com a tal fins 1142, que és el seu primer esment, en el Fur de Daroca, si no contem la cita d'Al-Udri en el segle XI cridant-la Quswilda, pel que no ens queda altre remei en aquest capítol que haver de parlar de suposicions històriques, ja que manquem de la data de fundació, i definir Cossonda com “la zona” fins l'any 714 , arribada de la invasió musulmana a aquestes terres, i de 714 a 1119 com “Quswilda” data de la incorporació d'aquesta en el Regne d'Aragó. Així que amb aquests aclariments anem avant.

 

El Bronze de Botorreta

 

Coneixem la població de la zona ja en l'Edat de Bronze pels nuclis de sílex que s'han trobat en els pobles de voltant, encara que aquests troballes són solts i no poden donar raó a l'establiment de nuclis sedentaris. Sobre l'any 1700 a. de C. s'atribueixen unes destrals als voltants de Carinyena (La Vega) i un microburil en l’Aldeol·la de Santa Creu, en la vall del Griu. D'art rupestre el més proper conegut fins ara són els conjunts de "Cerro Felío" i de "el Barranco del Mortero" en Alacó i d'alguna que altra mostra en Lumpiac. Sobre les formes de soterrament existeixen en coves, en Calcena i en Torrell de la Canyada, sota roca als voltants de Calataiud i en fossa tumular en Mesquita de Loscos. Aquests dades ens poden donar una petita idea de la vida dels primers pobladors de la zona.

 

El Bronze de Mont-Real de Fariça

 

Ja sobre l'any 1000 a. de C. es poden parlar de trobades en Muel, Alfamé, Llongars, Vilanova d’Orba, Aguiló, Llanga, Mainar, Vila-Real d’Orba, ho que ens dóna una densitat de població superior i sobretot una mostra de sedentarisme en la zona.

 

Alfabet iber septentrional

 

Durant la Primera Edat de Ferro ja es parla d'una veritable cultura en la Vall Mitja de l'Ebre, que abastaria fins la zona, amb poblats en Muel i Vilanova d’Orba i necròpoli en Èpila, situats en tossals. Sobre el 500 a. de C. ja es pot parlar de pobles en la zona com els sedetans, els llusons i els belaisques o beles trobant-se Cossonda en la frontera imaginària d'aquests dos últims. Conten les cròniques que vestien, a més d'altres vestidures, amb uns calçons curts i unes mitjanes, que sembla ser l'inici de la nostra vestimenta tradicional, i que s'alimentaven amb carns i vins barrejats amb mel. Aquests pobles s'enterraven en necròpoli i van arribar a existir veritables ciutats en la zona amb Nertóbriga, entre l'Almunya, Calatorat i Ricla, on s'encunyen monedes amb l'alfabet ibèric.

 

Situació dels Sedetans, els Beles y els Llusons en el segle III a.C.

 

Molts historiadors donen sobre el segle III a. de C. l'origen aparent dels vinyers en la zona, encara que es creu que són molt més antics. L'any 197 a. de C. ja podem començar a parlar de romanització ja que se situa la zona en la Hispania Citerior, encara que aquesta sempre serà més palpable en la vall del Xaló i en la de l’Orba, amb Villae en Calatorat, l'Almunya o Muel, quedant Cossonda com una illa però sense arribar a la marginalitat del Pirineus o de la Serra de Gúdar.