Comencem aquest capítol en 1119 amb la Incorporació de Quswilda al Regne d'Aragó per part del rei Alfons I. En principi també s'incorpora al Bisbat de Sigonça.
Així en 1121 es produeix la Batalla de Cutanda, prop de Calamotja, que obre els camins del Sud i assegura les terres ja incorporades. Per això Alfons I d'Aragó concedeix, entre altres pobles, a Cossonda la Carta de poblament en 1125, i repobla el poble amb bearnesos i bigordans i en menor part amb navarresos i muntanyesos aragonesos.
En 1127 Cossonda entra, fins els nostres dies, en el Bisbat de Saragossa, Arquebisbat des de 1318.
Les Sobrejunteries (Segle XII)
En l'any 1132 Ramir II d'Aragó concedeix el primer Fur de Daroca i en 1142 Ramon Berenguer IV de Barcelona i Príncep d'Aragó renova el Fur de Daroca concedit pel seu sogre de la manera següent:
"Ego, comes Raymundus Barcilonensis et princeps Aragone, concedo et otorgo istam cartam et istum forum et quidquid boni invenerint de his decem annis et do illis istos terminos de Vila Feliç ad Altea, a Cemballe, a Cubedo, a Cubillego, a Zafra, a Rodenas, a Sancta Maria , a Castiell Sauib, a Demuz, a Serreilla, ad Alpont, a la Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin, ad Vesa, a Fonte de Tossos, a Villa Nova, a Longares, a Cosuelda, a Codo, a Miedes, istas prenominatas cum suis terminis. Sunt testes: Lop Lopet, Artal, Arpa, Fortun Aztenaret, Garcia sanz de Vesa, Deus Adiuda, Pedro Martin, señior de Almaçan, Analdus Estopa [nnan], Guillen de [Sobirat] Berenguer de Barcilone, Mir de Luçan, Fortun Garces, maiordomo, Ernes Sanç de Siarç. Sancius Enegones, senior de Daroca, Bernardus, episcopus Cesaraugustanus. Dominante comité Raimundo in Barcilona et in Aragona et in Cesaraugusta. Regnante imperatore Leonis in Toleto et in Soria et in Calaforra et in tota Castella. Facta carta mense novembris, era M C LXXXª.
S [signo] Raimundi Comes. Signum regis [signo] Ildefonsi.
Qui voluerit corrumpere hanc cartam vel confringere rupta sint viscera eius et veniat super illum maledictio Dei et Sante Marie [et omnium ] sanctorum [et sit] male dictus et anatematizatus cum Juda traditore et cum Datam et Abiron in inferno habeat mansionem. Amen.”
Que significa: “Jo, Ramon, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, concedeixo i atorgo aquesta carta i aquest fur i qualsevol bé que hagin adquirit des de fa deu anys i els dono aquests termes de Vila-felitx, a Ateia, a Cimballa, a Cubel, a Cubillell, a Çafra, a Ródenes, a Santa Maria d'Albarrasí, a Castellfabib, a Ademús, a Serrella, a Alpont, a Cirad, a Torralva, a Muntó, a Llinars, a Martí del Riu, a Ossa, a Tosos, a Vila-Nova, a Llongars, a Cossonda, a Codes, a Medes aquests llocs assenyalats i els seus termes. Són testimonis: Lope López, Artal, Arpa, Fortú Aznar, Garcia Sanç de Vesa, amb l'ajuda de Déu, Pere Martí, senyor d’Almaçà, Arnalt Estopanyà, Guillem de Sobirat, Berenguer de Barcelona, Mir de Lluçà, Fortú Garcés, majordom, Inyigo Sanç de Siare, Sanxo Inyiguez, senyor de Daroca, Bernard, bisbe de Saragossa. Manant lo comte Ramon a Barcelona, a Aragó i a Saragossa. Regnant l'emperador de Lleó a Toledo, a Sòria, en Calahorra i en tota Castella. Feta la carta en lo mes de novembre de l'any 1142.
.Signe del comte Ramon. Signe del rei Alfons.
Si algú volgués corrompre o destruir aquesta carta siguin trencades les seves entranyes i venja sobre ell la maledicció de Déu i de Santa Maria i de tots els Sants i sigui maleït i anatematizat com Judes lo traïdor i amb Satà i Abiró tingui el seu estatge en l'infern, Amén.”
A principis del segle XIII al dirigir-se de Saragossa a València el rei Jaume I d'Aragó fa nit en Carinyena, pernoctant els seus arquers en Cossonda. En aquest temps es divideix el Regne en Merinats i Bailius. Cossonda està en el de Daroca.
Els Merinats (Segle XIII)
En 1242 l'organització de la Comunitat d'Aldees de Daroca és un fet, Jaume I d'Aragó autoritza a les aldees les seves reunions per separat de la vila i sense presència dels seus representants. Aquest acte i altres fins 1271 suposen la fundació de la Comunitat. Aquesta era un veritable estat dintre d'un altre doncs, basant-se en el Fur de 1142, va establir els seus propis òrgans de govern, amb els seus oficials que es reunien en plegues, tenia representació en les Corts per separat de la Vila.
Les Comunidats d’Aragó
En l'any 1256 Jaume I d'Aragó aprova la divisió de la Comunitat d'Aldees de Daroca en 5 Sesmes, pertanyent Cossonda a la del Camp de Llanga.
Les Sesmes de la Comunitat d'Aldees de Daroca
En 1291 Alfons II d'Aragó concedeix al Senyoriu dels Lluna la vila d'Almonesir de la Serra, que fins llavors havia estat de reialenc, com Cossonda. A la fi d'aquest segle el Regne es divideix en Sobrejunteries. Cossonda està en la de Daroca.
Al juny de 1357 Pere IV d'Aragó visita Cossonda i presideix el dia 30 les primeres Corts d'Aragó que es van imprimir, celebrades en l'Església de Santa Maria en Carinyena. Però el 20 de febrer de 1363 la invasió de Castella arriba a Cossonda, on s'ajunten l'exèrcit castellà i els reforços manats per Pere IV d'Aragó. El poble queda totalment destrossat, així com Aguaró, Encinacorva i Panissa. La població es refugia en Carinyena. La guerra prossegueix fins el 16 d'abril de 1363 quan Pere I de Castella presa Carinyena, després de dos mesos de batalles en la comarca, i mana tallar les orelles, el nas i les mans a les persones que allí es trobaven, segons la tradició popular.
El poble es comença a construir de nou lentament i a la fi d'aquest segle es creu que l'Arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernàndez d'Heredia, mana reconstruir el Castell de Cossonda, encara que alguns historiadors el daten del segle següent.
