Comencem aquesta ruta de la Indústria recordant que si té aquest nom és perquè ens va a dur a conèixer, a més d'altres coses, part dels edificis i cellers que es van construir a la fi del segle XIX quan la fil·loxera va atacar el vinyar francès i el mercat d'aquest país es va haver d'abastar de pobles com el nostre, creixent el poble sobretot en cellers, però també en algunes cases i  serveis. De passada aprofitarem per a veure el que ens queda.

 

Esquema de la Ruta de l'Indústria. Prem aquí per a veure el Plànol turístic de Cossonda

 

Com en les altres rutes ens situem en “la Plaza’l Mercáu” [1], oficialment Plaza de España i que com ja hem dit en les altres rutes va començar sent un petit cementiri medieval, “el Fosal de San Juan” i després va ser urbanitzada sobre el segle XVI per a mercat a l'aire lliure i com lloc d'execucions públiques. Aquí ens trobem l'antiga posada, del segle XVI, i algun ràfec tradicional en les cases, a més de poder-nos imaginar on ara es troba “la Casa Lugar”, l'edifici groc que fa d'Ajuntament, l'antiga ermita de Sant Joan que ja en els anys que comprèn la nostra ruta estava en decadència, doncs havia estat desamortitzada en 1836.

 

“La Posada”

 

També tenim els murs de defensa del riu amb els fonaments originals de finals del segle XVII, no així el mur, derrocat diverses vegades pel riu, i un petit pont per als vianants, “el Puente la Plaza”, vestigi del primer, de finals del segle XVII també.

 

“El Puente la Plaza” en 1890

 

Així que ens apropem a “la Casa Lugar” i comencem a pujar per “la Carrera Auguarón”, entrant en “el Rabal de Carrauguarón”, abans conegut com de "San Juan", i ens podem anar fixant mentre pugem, a mà esquerra, en les porxades d'algunes cases i els ràfecs.

 

“La Puerta los Narros”

 

Quan arribem a un encreuament en Y collirem la de l'esquerra, “la Cuesta la Iglesia Alta”, i continuem pujant  a poc a poc i entrant en la zona dels cellers, fins que arribem a un punt al que conflueixen molts carrers, “el Parque” [2], on a la dreta ja comencen a veure's les típiques coves de Cossonda excavades sota terra.

Donem mitja volta i tornem un poc per on hem vingut agafant ràpidament “la Carrera los Envases”, que ens surt a mà esquerra. Aquí si que estem ja en plena zona de cellers, i d'indústria, doncs si aquest carrer té aquest nom és per la fàbrica de “envases” metàl·lics, embuts en català, que en s'hi trobava.

Mentre la caminem podem anar observant alguna de les coves que ens surten al pas i hi ha una especialment que la separa del carrer un enreixat que fa de porta, podent així deixar veure al vianant com és per dintre.

Un poc més endavant, a l'esquerra, tenim la cova [3], dintre de l'edifici franquejat per una bonica porxada, on “las Bodegas Tejero”, les més antigues d'Aragó que encara funcionen, emmagatzemaven i envellien els seus vins.

 

La cova de "las Bodegas Tejero”