Ho
primer és necessari dir que per falta de documentació històrica no podem parlar
de Cossonda com a tal fins 1142, que és el seu primer esment, en el Fur de
Daroca, si no contem la cita d'Al-Udri en el segle XI cridant-la Quswilda, pel
que no ens queda altre remei en aquest capítol que haver de parlar de
suposicions històriques, ja que manquem de la data de fundació, i definir
Cossonda com “la zona” fins l'any 714 , arribada de la invasió musulmana a
aquestes terres, i de 714 a 1119 com “Quswilda” data de la incorporació
d'aquesta en el Regne d'Aragó. Així que amb aquests aclariments anem avant.
Coneixem la població de la zona ja en l'Edat de Bronze pels nuclis de sílex que
s'han trobat en els pobles de voltant, encara que aquests troballes són solts i
no poden donar raó a l'establiment de nuclis sedentaris. Sobre l'any 1700 a. de
C. s'atribueixen unes destrals als voltants de Carinyena (La Vega) i un
microburil en l’Aldeol·la de Santa Creu, en la vall del Griu. D'art rupestre el
més proper conegut fins ara són els conjunts de "Cerro Felío" i de "el Barranco del Mortero" en Alacó i d'alguna que altra mostra en Lumpiac. Sobre les formes de
soterrament existeixen en coves, en Calcena i en Torrell de la Canyada, sota
roca als voltants de Calataiud i en fossa tumular en Mesquita de Loscos. Aquests
dades ens poden donar una petita idea de la vida dels primers pobladors de la
zona.
Ja sobre l'any 1000 a. de C. es poden
parlar de trobades en Muel, Alfamé, Llongars, Vilanova d’Orba, Aguiló, Llanga,
Mainar, Vila-Real d’Orba, ho que ens dóna una densitat de població superior i
sobretot una mostra de sedentarisme en la zona.
Durant la
Primera Edat de Ferro ja es parla d'una veritable cultura en la Vall Mitja de
l'Ebre, que abastaria fins la zona, amb poblats en Muel i Vilanova d’Orba i
necròpoli en Èpila, situats en tossals. Sobre el 500 a. de C. ja es pot parlar
de pobles en la zona com els sedetans, els llusons i els belaisques o beles
trobant-se Cossonda en la frontera imaginària d'aquests dos últims. Conten les
cròniques que vestien, a més d'altres vestidures, amb uns calçons curts i unes
mitjanes, que sembla ser l'inici de la nostra vestimenta tradicional, i que
s'alimentaven amb carns i vins barrejats amb mel. Aquests pobles s'enterraven en
necròpoli i van arribar a existir veritables ciutats en la zona amb Nertóbriga,
entre l'Almunya, Calatorat i Ricla, on s'encunyen monedes amb l'alfabet ibèric.
Molts
historiadors donen sobre el segle III a. de C. l'origen aparent dels vinyers en
la zona, encara que es creu que són molt més antics. L'any 197 a. de C. ja podem
començar a parlar de romanització ja que se situa la zona en la Hispania
Citerior, encara que aquesta sempre serà més palpable en la vall del Xaló i en
la de l’Orba, amb Villae en Calatorat, l'Almunya o Muel, quedant Cossonda com
una illa però sense arribar a la marginalitat del Pirineus o de la Serra de
Gúdar.
En aquest temps es troben
necròpolis romanes en Panissa, en Muel i en Calatorat, i dues Vies Romanes
principals travessen la zona, la d'Emèrita Augusta a Caesar Augusta i la de
Laminum a Caesar Augusta. Segons Traggia, els pobladors d'aleshores parlaven de
vi "negre" en comptes de tint i del vi blanc. Perquè no se'ls espatllés li
afegien productes molt variats, com el guix i la peix. Com encara no es coneixia
la fermentació en bóta, que va anar un invent gal, es conservava el vi en
enormes gerres, cridades dolies, on quedava fins ser envasat per a la venda o
transport en pitxers i en àmfores amb forma de pastanaga, capaços cadascuna
d'una mitjana de 26 litres. El vi es bevia en copes amples de poca profunditat,
per a facilitar una última decantació i era apreciat per les seves virtuts
psicotròpiques i medicinals, a més de condimentar plats diversos, emprar-se com
remei per a mals d'estómac, bufeta, ciàtica i uns altres i beure's perquè donava
calor i alimentava, com fins gairebé l'actualitat, més que per plaer
gastronòmic.
L'any 27 a.
de C., amb la creació de Caesar Augusta s'incorpora la zona al Convent Jurídic
Caesaraugustà, dintre de la Província de la Hispania Citerior Tarraconensis.
Sobre la
meitat del segle I, segons Jeronim de Sant Josep s'evangelitza la zona i es crea
la Seu Episcopal de Carinyena, i l'any 103, segons la Crònica d'Aubert, és bisbe
Sant Aradicià. En la segona meitat del segle III es trasllada aquesta Seu a
Lleida, pertanyent la zona al de Saragossa.
L'any 293 es realitza la reforma política de Dioclecià i la zona segueix
pertanyent a la província Tarraconensis. A principis del segle V les invasions
visigodes són ja un fet, s'obre un període difús en la història, ja que només
coneixem que l'any 586 el Regne Visigot es divideix en províncies i la zona
quieta enquadrada en la d'Iberia, i que a principis del segle VIII la zona
estava enclavada en el Territoria Caesaraugustanum.
En
la primavera de l'any 714 Cossonda s'incorpora en el nou ordre musulmà, per Musa
ibn Nusayr, pertanyent a la Marca Superior i al Districte de Saracosta. Se
suposa que la població devia seguir sent la mateixa doncs tot just va existir
colonització humana i es va respectar l'antiga religió dels pobladors per a qui
va voler o es van convertir a l'Islamisme, però en Cossonda no sabem amb certesa
el que va ocórrer encara que per la seva situació fora de vall ampla i zona de
comunicació creiem que els seus pobladors van continuar amb la seva llengua
mossàrab i religió cristiana passant al vassallatge de pobles com Almonacid que
si que es va convertir.
A mitjan
segle VIII es realitza la divisió en Qores. Quswilda està en la d'Arth i de
l'any 852 al 862 pertany als dominis dels Banu Qasi. L'any 873, després d'una
campanya emiral que passa pel poble, cau en domini dels tuyibis. L'any 935 una
aceifa de Abdarrahman III passa per Quswilda.
En el segle
XI Al-Udri en les seves descripcions cita Quswilda. Aquesta passa a formar part
de la Taifa Huidí de Saracosta (Regne dels Banu Hud) i l'any 1110 passa al
domini dels almoràvits.
Finalment,
dir que l'any 1119 Alfons I d'Aragó incorpora Quswilda al seu regne.
Cossonda al Regne d’Aragó
(1119-1707)
Cossonda al Estat Espanyol Modern
(1707-1936)