Comencem aquest capítol
en 1119 amb la Incorporació de Quswilda al Regne d'Aragó per part del rei Alfons
I. En principi també s'incorpora al Bisbat de Sigonça.
Així en 1121 es produeix
la Batalla de Cutanda, prop de Calamotja, que obre els camins del Sud i assegura
les terres ja incorporades. Per això Alfons I d'Aragó concedeix, entre altres
pobles, a Cossonda la Carta de poblament en 1125, i repobla el poble amb
bearnesos i bigordans i en menor part amb navarresos i muntanyesos aragonesos.
En 1127 Cossonda entra,
fins els nostres dies, en el Bisbat de Saragossa, Arquebisbat des de 1318.
En l'any
1132 Ramir II d'Aragó concedeix el primer Fur de Daroca i en 1142 Ramon
Berenguer IV de Barcelona i Príncep d'Aragó renova el Fur de Daroca concedit pel
seu sogre de la manera següent:
"Ego,
comes Raymundus Barcilonensis et princeps Aragone, concedo et otorgo istam
cartam et istum forum et quidquid boni invenerint de his decem annis et do illis
istos terminos de Vila Feliç ad Altea, a Cemballe, a Cubedo, a Cubillego, a
Zafra, a Rodenas, a Sancta Maria , a Castiell Sauib, a Demuz, a Serreilla, ad
Alpont, a la Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin, ad Vesa, a
Fonte de Tossos, a Villa Nova, a Longares, a Cosuelda, a Codo, a Miedes, istas
prenominatas cum suis terminis. Sunt testes: Lop Lopet, Artal, Arpa, Fortun
Aztenaret, Garcia sanz de Vesa, Deus Adiuda, Pedro Martin, señior de Almaçan,
Analdus Estopa [nnan], Guillen de [Sobirat] Berenguer de Barcilone, Mir de Luçan,
Fortun Garces, maiordomo, Ernes Sanç de Siarç. Sancius Enegones, senior de
Daroca, Bernardus, episcopus Cesaraugustanus. Dominante comité Raimundo in
Barcilona et in Aragona et in Cesaraugusta. Regnante imperatore Leonis in Toleto
et in Soria et in Calaforra et in tota Castella. Facta carta mense novembris,
era M C LXXXª.
S [signo] Raimundi Comes. Signum regis [signo] Ildefonsi.
Qui
voluerit corrumpere hanc cartam vel confringere rupta sint viscera eius et
veniat super illum maledictio Dei et Sante Marie [et omnium ] sanctorum [et sit]
male dictus et anatematizatus cum Juda traditore et cum Datam et Abiron in
inferno habeat mansionem. Amen.”
Que
significa: “Jo, Ramon, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, concedeixo i atorgo
aquesta carta i aquest fur i qualsevol bé que hagin adquirit des de fa deu anys
i els dono aquests termes de Vila-felitx, a Ateia, a Cimballa, a Cubel, a
Cubillell, a Çafra, a Ródenes, a Santa Maria d'Albarrasí, a Castellfabib, a
Ademús, a Serrella, a Alpont, a Cirad, a Torralva, a Muntó, a Llinars, a Martí
del Riu, a Ossa, a Tosos, a Vila-Nova, a Llongars, a Cossonda, a Codes, a Medes
aquests llocs assenyalats i els seus termes. Són testimonis: Lope López, Artal,
Arpa, Fortú Aznar, Garcia Sanç de Vesa, amb l'ajuda de Déu, Pere Martí, senyor
d’Almaçà, Arnalt Estopanyà, Guillem de Sobirat, Berenguer de Barcelona, Mir de
Lluçà, Fortú Garcés, majordom, Inyigo Sanç de Siare, Sanxo Inyiguez, senyor de
Daroca, Bernard, bisbe de Saragossa. Manant lo comte Ramon a Barcelona, a Aragó
i a Saragossa. Regnant l'emperador de Lleó a Toledo, a Sòria, en Calahorra i en
tota Castella. Feta la carta en lo mes de novembre de l'any 1142.
.Signe del
comte Ramon. Signe del rei Alfons.
Si algú
volgués corrompre o destruir aquesta carta siguin trencades les seves entranyes
i venja sobre ell la maledicció de Déu i de Santa Maria i de tots els Sants i
sigui maleït i anatematizat com Judes lo traïdor i amb Satà i Abiró tingui el
seu estatge en l'infern, Amén.”
A principis
del segle XIII al dirigir-se de Saragossa a València el rei Jaume I d'Aragó fa
nit en Carinyena, pernoctant els seus arquers en Cossonda. En aquest temps es
divideix el Regne en Merinats i Bailius. Cossonda està en el de Daroca.
En 1242
l'organització de la Comunitat d'Aldees de Daroca és un fet, Jaume I d'Aragó
autoritza a les aldees les seves reunions per separat de la vila i sense
presència dels seus representants. Aquest acte i altres fins 1271 suposen la
fundació de la Comunitat. Aquesta era un veritable estat dintre d'un altre
doncs, basant-se en el Fur de 1142, va establir els seus propis òrgans de
govern, amb els seus oficials que es reunien en plegues, tenia representació en
les Corts per separat de la Vila.
En l'any
1256 Jaume I d'Aragó aprova la divisió de la Comunitat d'Aldees de Daroca en 5
Sesmes, pertanyent Cossonda a la del Camp de Llanga.
En 1291
Alfons II d'Aragó concedeix al Senyoriu dels Lluna la vila d'Almonesir de la
Serra, que fins llavors havia estat de reialenc, com Cossonda. A la fi d'aquest
segle el Regne es divideix en Sobrejunteries. Cossonda està en la de Daroca.
Al juny de
1357 Pere IV d'Aragó visita Cossonda i presideix el dia 30 les primeres Corts
d'Aragó que es van imprimir, celebrades en l'Església de Santa Maria en
Carinyena. Però el 20 de febrer de 1363 la invasió de Castella arriba a
Cossonda, on s'ajunten l'exèrcit castellà i els reforços manats per Pere IV
d'Aragó. El poble queda totalment destrossat, així com Aguaró, Encinacorva i
Panissa. La població es refugia en Carinyena. La guerra prossegueix fins el 16
d'abril de 1363 quan Pere I de Castella presa Carinyena, després de dos mesos de
batalles en la comarca, i mana tallar les orelles, el nas i les mans a les
persones que allí es trobaven, segons la tradició popular.
El poble es
comença a construir de nou lentament i a la fi d'aquest segle es creu que
l'Arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernàndez d'Heredia, mana reconstruir el
Castell de Cossonda, encara que alguns historiadors el daten del segle següent.
Al juliol de
1411 mor sense descendència Martí I d'Aragó. Anton de Lluna, senyor d'Almonesir
de la Serra, es alia amb el Comte d'Urgell, pretendent a la Corona d'Aragó, i en
aquestes terres tramen l'assassinat de l'Arquebisbe de Saragossa
que donava suport a Ferran d’Antequera.
L'assassinat es consuma el 1 d'agost, entre Ricla i l'Almunya de Donya Godina.
Després, al sortir elegit Ferran en el Compromís de Casp com Rei, aquest
confisca totes les riqueses dels Lluna, a Almonesir de la Serra, en favor dels
Urrea, Comtes d'Aranda, que sí que li havien donat suport.
En 1463
Aragó es divideix en 12 Sobrecollides, divisió de caràcter administratiu, la
Comunitat d'Aldees de Daroca, i Cossonda amb ella, s'integra políticament en la
Sobrecollida de Daroca.
El
2 de
novembre de 1495 els censors de Ferran II d'Aragó visiten Cossonda, donant la
seva visita la següent relació:
SOBRECULLIDA
DE DAROCA
COMISARIO:
PEDRO CAPDEVILA, Ciudadano de Çaragoça
NOTARIO:
FRANCISCO VILANOVA
COSUENDA
Aldea de
Daroca
41
Fuegos
RVC:
Hon. Mossen Miguel Thomas, JD: Domingo Bernabeu - Domingo Valles, TT: Anthon
Aviego /a/, notario - Johan Serrano, escudero del comisario.
Mossen Miguel Thomas, vicario
Domingo Bernabeu
Berthomeu de Xorcas
Gonçalbo
Lazaro
Domingo
Julian
Miguel Quentin
Johan Vicent
Johan
Castilla
Pero
Riella
Johan
Lorent
Anthon
de Luecha
Johan
Pelexero
Jayme
Serrano
Pero
Perez
Johan de
Vergada
Domingo
Cibrian
Johan Sancho
Johan
Quentin
Johan
Serrano
Pero
Ferrandez
Martín
d'Alegria
Johan de
Luecha
Miguel
Crabero
Johan
Manso
Johan
Crabero
Johan
Pascual
Johan de
Val
Pero
Felipe
Miguel
Ximeno
Anthon
Climent
Simon de
Segura
Anthon
Royo
Pedro de
Gurita, pelayre
Jayme
Pardo
Johan de
Lope
Blas de
Langa
Simont
Lazaro
Mingo
Xarch
Domingo
Valles
Pascual
Ximeno
Mingo
Naharro
El cens
de 1510 dóna per a Cossonda una població de 35 cases. Aquest any assisteix un
representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada a
Vila-Real d’Orba. A l'any següent assisteix altre representant de Cossonda a la
Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Bàguena.
El 14 de
febrer de 1526 Carles I d'Aragó ordena en tot el Regne la conversió dels
musulmans aragonesos al cristianisme, ordre que sembla no tenir valor en el
nostre poble per la falta de documentació d'aquests, però que encara així
ressenyem per la important població flotant de religió musulmana que si que
tenim constància que estava en el poble.
En 1528
assisteix un representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca
celebrada en Romans. Poc després el Rector Mossèn Exarcos comença els primers
cinc llibres conservats de l'església .
El 18 de
gener de 1532 el visitador de la Arquediòcesi, en seu vacant per la mort de
l'Arquebisbe Joan d'Aragó, Mossèn Francesc Torrellas diu en el seu decret de
visita pastoral: "Es troba el lloc de Cossonda constituït per un nucli de 45 o
50 veïns amb els seus Regidors per al règim civil, lo seu petit hospital per a
malalts i transeünts, la seva església parroquial situada a dalt i la seva
ermita erigida en honor a Sant Joan". Amb aquest el Rector Mossèn Exarcos inicia
els cinc llibres d'aquesta Parròquia, encara que tot fa pensar que feia temps
que funcionava canònicament perquè el mateix Senyor Torrellas al·ludeix al
disposat en el d'altres visites anteriors i només contant amb que dugués molts
anys s'explica l'existència del temple Parroquial amb els seus quatre altars,
l'ermita de Sant Joan amb el seu titular i la casa Rectoral amb les seves
finques per a dotació a més de les primícies i els delmes que es pagaven per al
sosteniment del culte.
En 1536 se
certifiquen un hort i unes olives al culte de Sant Miquel.
En 1541 el
cens dóna per a Cossonda una població de 37 cases.
Sobre la
meitat del segle XVI daten els experts l'escriptura d'un manuscrit aljamiat, en
llengua d'arrel llatina (en aquest cas aragonès amb castellanismes) amb
caràcters aràbics, en el qual el seu transcriptor sembla ser del nostre poble,
si es dóna fe a la signatura possessiva que encapçala el còdex, نخساعصثىيش طشلاي شممشا (Koshuwenda 'Abd Allâh),
que significa “Abdalà de Cossonda”, encara que també podia tenir Cossonda com
cognom àrab doncs en el cens de 1495 en Alfamé tenim a Braez d’Alcosuende
i a Alii d’Alcosuende. Aquest manuscrit (Junta XXVI, folis del 31 al 84)
que es coneix com
ثءفث ثء شمضعهفثلا
ضعثءفش ثى ثم ثم ؤخىفخ يث يع م ؤشقىشهى
(Exte ex alquiteb quextá en él el conto de Du-l-carnáin) que significa
“Aquest és el llibre que està en ell el còmput d'Aleixandre el Magne” el devia
utilitzar aquest tal Abdalà per a predir el futur per mitjà de la astrologia
doncs va enunciant les virtuts i faltes de tots els signes del zodíac.
En l'any
1559 es reconeix i amollona la Devesa de Cossonda. “la Bovería”, per part dels
seus comissaris, notaris i regidors del poble.
En 1572
entra Rector en Cossonda Mossèn Jerónimo Miravete.
En 1578
visiten Cossonda els
acompanyants del rei Felip I d'Aragó. Conten les cròniques que els va cridar
l'atenció la riquesa i exuberància de les seves montanyes, i que van contemplar
els habitatges que formaven el poble, estant aquestes agrupades al peu de
l'Església Parroquial i format el casc per les actuals “Serretas”, les costes de
“los Narros”, de “l’Amargura” i de “l’Hospital” i "l'Estrecho l’Olmo”, a les
quals es van agregar en aquest segle "la Calle Nueva” i "la Carrera Auguarón”,
per l'augment a 74 cases en 1578. També s'urbanitza l'antic “Fosal de San Juan”
per a zona de mercat a l'aire lliure, "la Plaza’l Mercáu”, i el casc absorbeix
l'ermita de Sant Joan, que estava als afores del lloc, on ara es troba "la Casa
Lugar”.
Aquesta Ermita tenia un cimbalet sobre la porta i en l'interior
tres altars: el central de llenç dedicat al titular Sant Joan Evangelista, el
del costat de l'epístola de talla amb una imatge de la nostra Senyora
d'escultura daurada, i a l'altre costat un quadre sobre taula representant a
Santa Anna i una escultura de Sant Nicolau. Les parets que tancaven el recinte
tenien una senzilla ornamentació.
L'església parroquial es trobava sobre un petit altiplà. En la seva torre,
l'actual “Lisalta”, havia dues campanes i dos cimbalets. Altre cimbalet més
petit estava col·locat en un finestral del cor. En l'interior hi havia quatre
altars, el central dedicat a Maria Santíssima i pintat sobre llenç o taula amb
un tabernacle de fusta adornat per quatre columnes tornejades i dos àngels que
duien els atributs de la passió. En el costat de l'Evangeli estava l'altar
dedicat a Sant Blai, pintat sobre llenç. Més endavant estava l'altar de Sant
Bernabeu, també pintat, i finalment el més modern dedicat a Sant Miquel,
representat en un llenç en el qual es esbossa el judici final. De les imatges
d'escultura en aquesta època només havia dos en el temple parroquial: el
crucifix petit de la sagristia i un major en el cor d'estil plateresc.
El 13 de
maig de 1585 s'aproven pel m. J. Senyor Alonso Gregorio les ordenacions de la
Confraria del Senyor Sant Joan en l'Ermita. Aquest
mateix any visita la Comarca Felip I d'Aragó, pernoctant en Cossonda, i
se li rendeixen grans homenatges en Carinyena amb dues fonts de vi, una de blanc
i altra de tinto.
En 1586
s'erigeix canònicament la Confraria del Sant Rosari en l'Església i s'adquireix
la imatge d'escultura, ricament ornamentada amb mantell daurat a l'estil de
l'època. El primer diumenge d'Octubre s'estrena la imatge escultòrica que
actualment honra encara la Confraria del Rosari, i el Reverend Pare Pedro
Nogueras, Religiós Dominic del Monestir de la nostra Senyora de la Consolació de
Gotor, erigeix la confraria a la qual van donar el seu nom tots els veïns
d'aquest Poble. Contemporània a la fundació d'aquesta confraria va ser la del
Dolç Nom de Jesús en l'Ermita que només es coneix per alguna cita incidental i
per haver tingut després una capellania sota la mateixa advocació.
A la fi
d'aquest segle se substitueix l'antiga Abadia, a l'esquerra de “la Cuesta
l’Amargura”, per “la Casa Retorial”, en “la Replaceta’l Cura”.
En 1600 se
substitueix en l'església l'antic altar de Sant Bernabeu, que estava pintat en
la paret, i es col·loca el bust d'escultura del Sant. També es col·loca el bust
de Sant Joan en l'Ermita. Actualment es guarda de llavors: les campanes, que
encara que foses repetides vegades deuen conservar el bronze de les primitives,
la creu parroquial de primera classe, i l'ordinària; una casulla encarnada de
vellut llaurat amb algun altre ornament de menys valor, el quadre de Sant Blai
que es venera en l'actual església, el crucifix petit de la sagristia i el major
col·locat en la part alta de l'altar principal de l'actual església, el bust de
Sant Bernabeu que ara es treu en les tronades, el de Sant Joan de l'Armita i la
Verge del Rosari que venera la Confraria, que és la qual més mèrit té després
del Crucifix de l'altar major com escultura antiga. Els altres quadres,
escultura, imatges i joies pertanyen als segles XVII i XVIII.
Aquest
mateix any assisteixen 2 representants de Cossonda a la Plega de la Comunitat de
Daroca celebrada en Panissa i en 1602 altres 2 a la Plega de la Comunitat de
Daroca celebrada en Carinyena.
Al juny de
1602 el Rector Mossèn Jerónimo Miravete, per raons de salut, deu renunciar al
seu càrrec a favor del seu nebot Mossèn Domingo Miravete, però contínua vivint
en el poble.
En 1603
assisteix un representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca
celebrada en Carinyena.
En 1609 es
fa efectiva l'ordre de Felip II d'Aragó d'expulsió de tots els aragonesos
moriscs que habiten el Regne, que encara que a Cossonda sembla ser que no li
influeix demogràficament, llevat que prenguem com propi a Abdalà de Cossonda i a
altres possibles veïns de la seva religió, si que li influeix econòmicament, ja
que aquests treien de les terres de "royal" de sota “la Lisalta” el material
argilenc amb el qual després treballaven en les seves terrissaires a Almonesir
de la Serra, pagant per això i a més ajudant en obres de construcció de cases, o
d'obres majors, com la mà mudèjar que existeix en la reconstrucció d'aquesta
torre, treballant en el camp, creant sèquies, etc... Per a què serveixi
d'exemple del desastre demogràfic que va suposar en la Comarca només calia veure
com van quedar els pobles propers, en Alfamé van quedar 3 cases, a Almonesir
igual, en Llongars 16, en Panissa 86, en Meçalotja es van expulsar 85, en Muel
306 i en Carinyena de 600 cases van quedar 365. Aquest any el
país deixa d'organitzar-se en Sobrecollides i ara el fa en Districtes,
pertanyent-nos el de Daroca, que no varia de límits.
A
primers de
febrer de 1619 el Rector Mossèn Domingo Miravete és nomenat Canonge de la S.I.M.
de la nostra Senyora del Pilar i comença a regir la parròquia el Llicenciat
Mossèn Pablo García Romeo, nascut en Belxit entre 1590 i 1592.
En 1621
Francisco de Miravete y Balaguer publica a Saragossa el “Certamen de San Ramón”
en el qual honra al seu oncle Mossèn Jerónimo Miravete. A l'any següent, el 2 de
Juny de 1622 mor aquest en Cossonda, sent enterrat el seu cadàver en el costat
dret de l'altar major cap a la capella de Sant Blai de l'antiga església
posant-se una làpida negra amb el seu nom. A l'edificar-se a fins del segle XVII
la nova església parroquial es van traslladar a aquesta les seves restes, que
encara reposen en el presbiteri de l'església al costat de la capella del Cor de
Maria sota una làpida negra. Deixa en el seu testament 500 sous per a càrrecs i
d'ells es pagaven 25 sous cada any per a un mestre de nens, també deixa altres
500 sous perquè la seva renda es destinés tots els anys a dotar una donzella
pobra filla de Cossonda, altres 500, per a ajudar a estudiants de gramàtica,
altres 500 per a celebrar tots els anys una festa a Sant Jeroni, i, finalment,
propietats per a dotar amb esplèndides dues capellanies que va ordenar als seus
hereus que fundessin en aquesta parròquia com en efecte les van fundar de deguda
forma. Un detall singular mereix esmentar i és el que en el seu testament dóna a
les seves hereves facultat per a modificar i revocar les seves disposicions i a
pesar d'això, totes elles van ser fidelment complertes.
A partir
de 1630 Mossèn Pablo García Romeo comença a donar forma al que seria “la Unión”.
Oferta 500 escuts al municipi per a l'engegada d'algun sistema que esmorteixi la
pobresa. L'Ajuntament sol·licita la constitució d'una cambra de blat, però
encara que aquest no la desfeta no li convenç, pensant que les cambres més que
remei de pobres són la seva perdició. La idea li rondava més per tenir bé
assaonats els guarets, cosa que se solucionava amb la possessió de mules. La
idea es concreta en la formació d'una cooperativa de pagesos que es reposessin
les mules mortes sense costos excessius, sol pagant cinc escuts per entrar.
Comunica la seva idea i a alguns els sembla bé i a la majoria cosa de riure ,
sobretot als rics, pel que recorre al bilbilità Juan de Eraso, personatge
influent en la Comarca, perquè faci que dona altres 500 escuts, del rector, si
l'Ajuntament finançava amb altres 500. Es parteix d'un capital inicial de 1500
escuts i el rector va A Valladolid on gasta 1000 escuts en 18 mules. Encara que
al principi només es col·loquen 8, a poc a poc, amb condicions de pagament a
tres anys i en tres parts iguals, es col·loquen les altres, resultant en
l'operació un superàvit de 300 escuts. Després es van disposar els censals com
fonts d'ingressos, que eren uns títols de deute. Els interessos generats per
aquests concedirien al “unido” fins 50 escuts per mula que morís o 18 escuts per
bou, ja que el propietari es quedava amb la carn i pell d'aquest últim. Per a
evitar els embargaments de les cavalcadures per possibles deutes del pagès es va
acordar la propietat d'aquestes per a “la Unión” i l'usdefruit per al pagès.
En 1646
el Districte de Daroca passa a anomenar-se Vereda de Daroca. Cossonda segueix en
ella. La població és de 71 cases.
En 1647 Mossèn Pablo García Romeo mana imprimir en els tallers de Diego Dormer
“Ordinaciones de la Unión de Labradores del Lugar de Cosuenda, instituida por el
Lic. Pablo García Romeo, Retor de él, y por sus Jurados, Concejo y Universidad.
Dirigidas al Excelentísimo é Ilustrísimo Sr. D. Juan Cebrián, Arzobispo de
Zaragoza, del Consejo de Estado de S. M., Virrey de Aragón. Zaragoza, por Diego
Dormer”, en foli de 20 paràgrafs.
El 4 d'agost d'aquest any es fa públic instrument de la Institució i Ordenacions
de “la Unión” de Pagesos en Cossonda davant el Notari d’Aguaró, Pedro Gimeno, i
el 10 d'octubre i davant el mateix Notari Senyor Gimeno el instituint i capítol
de “la Unión” van corregir i van esmenar les primeres ordenacions amb les
addicions i modificacions que aconsellava la pràctica arribant fins vint-i-vuit
les ordenacions.
El 16
d'octubre de 1647 comença a funcionar oficialment “la Unión” doncs se celebra la
primera reunió dels associats, sobre una tercera part dels pagesos de Cossonda,
els més pobres, que ajuden al rector a solucionar els problemes que anaven
sorgint en el projecte. S'acorden les quantitats d'entrada, 5 escuts per mula i
25 reals per bou, que es feia extensible al cònjuge però no als hereus, que si
volien ingressar havien de tornar a pagar la quota per a les cavalleries que
heretessin. Per a evitar problemes de falta de liquidés s'acorden la imposició
de possibles vesses en funció del nombre d'animals posseïts i en relació 2 bous
igual a una mula. El problema de la falta de moneda, doncs gairebé totes les
transaccions es realitzaven per mitjà de la barata, es va solucionar amb “el
Campo la Unión”, que seria llaurat i collit en comú i així s'aniria plantant
cara a les vesses ja que era més fàcil pagar en treball que en diners.
A partir de
1649 comença a donar fruits “la Unión” amb una excel·lent collita. Amb el que es
va recollint en “el Campo la Unión” es van pagant les mules i encara sobra per a
préstecs de cereal per a la sembra o per a atendre les necessitats dels pagesos
pobres en canvi de treball. Quan aquest camp entra en ple funcionament
s'habiliten tres graners custodiats amb tres claus i així una part de cereal es
podia repartir entre els pagesos que el necessitessin per a sembrar, amb una
petita taxa i a retornar amb facilitats, dos almuds per cafís. Altra part es
reservava per a vendre i per als pagesos més necessitats, els quals anaven sense
mula i amb una aixada a treballar a “el Campo la Unión ”, 3 cafisos d'almoina a
l'any. També van existir problemes com els dubtes que contagiaven els quals no
pertanyien a “la Unión” a “los Unidos” sobre els beneficis, cosa que va esmenar
el capellà prometent pagar el treball als pagesos que acudissin a “el Campo la
Unión” sense intervenir el resultat de la collita i posant de la seva part fins
completar la quantitat de 100 cafisos. Aquest gestiona davant l'Arquebisbe de
Saragossa, Juan Cebrián, que es pugui treballar el camp comunitari sense
desatendre les obligacions religioses i dóna llicència a “los Unidos” per a
treballar “el Campo la Unión” en diumenges i els premia amb 40 dies
d'indulgència. També dictamina pena d'excomunió als quals perjudiquin aquest
treball duent-se part de la collita. Per exemple en 1649 es van recollir 63
cafisos de blat en “el Campo la Unión”, pel que el rector havia de lliurar 37,
però va elevar la seva aportació fins 50, al que l'Ajuntament va respondre amb
altres 25. Això va animar a nombrosos pagesos que encara no formaven part de “la
Unión”, que van sol·licitar la seva entrada i se'ls va concedir amb l'aportació
de dues mitges de blat per persona.
En 1654 es
publica, imprès en els tallers de Diego Dormer i costant 5000 escuts,
el “Tratado de la execución de la unión, tesoro y
reparo de Labradores del Lugar de Cosuenda. Dedicado al Supremo Hacedor de todas
las cosas, Dios, y á su Divina Providencia. Zaragoza, por Diego Dormer”, en
quartilla, amb la idea de promoure la seva extensió per tot el regne. En
ell diu que els principals càrrecs són els majordoms encarregats del cobrament i
administració de rendes i que eren elegits anualment per Assemblea General els
dies de Nadal i Any Nou, lliurant els comptes i sense poder tornar a sortir en
10 anys. Les tres claus de l'Arxiu quedaven una en poder dels majordoms, una
altra en poder del Jurat Major del poble i l'altra en poder del Rector de la
Parròquia, tenint-se que ajuntar obligatòriament els tres per a obrir-lo. Altra
condició deia que en cas de finalitzar “la Unión” la meitat del capital es
reservés per a misses per a la seva ànima i l'altra meitat per als pobres del
poble, i també diu que encara que només hagués una persona interessada en la
continuïtat de “la Unión”, bastés per si sol i es quedés amb tot l'interès de
“la Unión”. Cada mula hauria de treballar una determinada extensió de cereal en
el terme municipal, 6 “jubadas” o iovades de 4 “rejas” o labors anuals, cada bou
3 “jubadas” de 4 “rejas”. En cas de no disposar d'aquesta superfície es podria
completar a raó de 1200 ceps per ”jubada” de 3 “rejas”.
El 17 de
gener i 3 de febrer de l'any 1669 Mossèn Pablo García Romeo i “los unidos”
revoquen les primitives ordenacions i estableixen altres quinze noves que queden
vigents, segons l'instrument atorgat davant el Notari d’Aguaró A. Padules.
El 3 d'agost
de 1672 mor en Cossonda el Rector Mossèn Pablo García Romeo, després d'haver
rebut els Sagraments de la Penitència i de la Extremunció, però no el Sant
Viàtic, a l'impedir-ho els vòmits de la seva última malaltia. Les seves restes
van ser duts a l'Ermita de Sant Joan en la qual van rebre sepultura. No es té
notícies que d'allí hagin estat exhumats, i per consegüent, allí es van deure
quedar quan l'Ermita es va transformar en presó i corrals, i allí estan a dia
d'avui convertits en pols. Millor honra devien haver procurat els cossondans del
segle XIX a les seves restes mortals que la de ser trepijats pels toros amb els
quals el poble es diverteix. Encara que els del segle XVIII van fundar un
aniversari anual per la seva ànima pagada per “la Unión” de Pagesos.
El 2 de
febrer de 1673 prend possessió de la Rectoria de Cossonda Mosen José Torres
Busal.
El 7
d'agost de 1674 es dóna el succés de "la Forma Perdida”. Reproduïm una crònica
de l'època “Á pocos anyos que estaba Rector el Dr. Torres baxaban el Viatico
de la Yglesia antigua, el día ocho de agosto, digo día siete de agosto de 1.674,
para comulgar acá baxo á Ygnacio Lescano, quién murió á el otro día ocho,
baxaban el globo con dos formas; la una, para el enfermo; la otra, para la
adoración del pueblo: E aquí que se levanta una tempestad furiosa de aire, que
las varas del palio hirieron á el Sacerdote en la cabeza. El Sacerdote levantó
la mano derecha sobre la capita y cubierta del vaso, o globo, el viento descubre
el vaso; arrebata la una Forma. Estubo perdida hasta el otro día. Púsose en
penitencia todo el pueblo y buscó con lágrimas á su Dios perdido, hallole un
niño hijo d'algo. Y en acción de gracias se hace la fiesta todos los años como
el día del Corpus; el Señor hizo un potente sermón y procesión” que
significa “A pocs anys que estava Rector lo Dr. Torres baixaven lo Viàtic de
l'Església antiga, lo dia vuit d'agost, dic dia set d'agost de 1.674, per a
combregar aquí baix a Ygnacio Lescano, qui va morir á l'altre dia vuit, baixaven
lo globus amb dues formes; la una, per al malalt; l'altra, per a l'adoració del
poble: I aquí que s'aixeca una tempestat furiosa d'aire, que les vares del
pal·lio van ferir al Sacerdot en lo cap. El Sacerdot va aixecar la mà dreta
sobre la càpita i coberta del got, o globus, lo vent descobreix lo got;
arrabassa la una Forma. Va estar perduda fins l'altre dia. Es va pondre en
penitència tot lo poble i va buscar amb llàgrimes al seu Déu perdut, lo va
trobar un nen fidalc. I en acció de gràcies es fa la festa tots els anys com lo
dia del Corpus; lo Senyor va fer un potent sermó i processó”, situat on es va
trobar, posant, a més, el nom del nen que la va trobar, José Vallés, de sis anys
d'edat. Potser aquest fos el detonant per a plantejar-se de debò la construcció
de la nova església, ja que, per l'explosió demogràfica que havia suposat “La
Unión ”, el poble havia creuat a l'altre costat del riu.
En 1675
assisteix 1 representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat d'Aldees de
Daroca celebrada en Carinyena.
En l'any
1676, segons l'Ordenança de la Comunitat d'Aldees de Daroca, s'ajusten els pesos
i mesures amb els de la ciutat de Saragossa, sota pena d'infracció de 60 sous.
La unitat de longitud era “la vara” (0,772 m.), que es dividia en 4 “palmos”,
pams, (0,193 m.) o en 3 “tercias”, tèrcies, (0,257 m.). La unitat de pes era la
“arroba”, arrova, (12600 g.), que es dividia en 36 “libras”, lliures, (350 g.,
l'actual “cuarto y metá”). La “libra” es dividia en 12 “onzas”, unces, (29,16
g.) i la “onza” en 16 “adarmes” o “arienzos” (1,8 g.). La unitat de capacitat en
els àrids era el “cahíz” o “cafiz”, cafís, que es dividia en 8 “medias”, mitges,
i la “media” en 12 “almudes”, almuds. També era la “fanega”, que es dividia en 4
“cuartales”, quartals, i el “cuartal” en 4 “cuartillas”, quartilles. L'oli
s'amidava en “arrobas”, arroves, (13,93 l.), que es dividia en 36 “libras”,
lliures, (0,39 l.). L’aiguardent s'amidava també en “arrobas”, arroves, (13,33
l.), que es dividia en 36 “libras”, lliures, (0,37 l.). I el vi en “alqueces” o
“nietros”, alqueços, (118,92 l.), que es dividia en 12 “cantaros”, càntirs,
(9,91 l.), i el “cantaro” en 16 “cuartillos”, quartills, (0,62 l.)
En 1681
es comença la construcció de la nova església, posant Mossèn José Torres Busal
1000 lliures jaqueses i ajudant els veïns. El 15 de desembre de 1686 es beneeix
el nou temple i es traslladen els accessoris de l'Església antiga a la nova.
Concorren a aquest acte els beneficiats i veïns de Cossonda, els Capítols
eclesiàstics d’Aguaró i d'Almonesir de la Serra i altres molts sacerdots, els
ajuntaments d'ambdues viles i molts dels seus habitants. (Per a veure el
Plànol turístic de l'Església prem
aquí).
(Versió original en castellà)
Mossèn
José Torres Busal deu posar 500 lliures jaqueses més per a veure construït el
nou temple pels seus dos defectes: 1. Va caldre revestir de rajola els seus murs
de terra i 2. A l'estar aixecat al costat del riu, es va fer necessària tota una
defensa de tapia que lliurés al temple de possibles inundacions, inici de la
canalització del riu, que al separar el poble en dos va obligar a la construcció
dels dos primers ponts, el de “la Plaza”, per als vianants, molt diferent de com
el coneixem ara, i el de “la Fuente”, per a cavalleries i carros.
Aquest
temple no estava tan complet com el coneixem avui perquè la torre era un senzill
campanar situat a l'altura d'on ara està el rellotge, mancava de les capelles de
Sant Joan, Sant Bernabeu i el Santíssim Crist, que van ser construïdes en el
segle següent, però ja tenia les seves tres naus cobertes per voltes de canó, el
seu creuer coronat per la cúpula i el seu òrgan, que va deure ser el mateix de
l'església antiga, agregant-li l'aflautat.
També
faltaven encara els retaules i només havia en el presbiteri una taula altar amb
el seu Sagrari i el Crucifix gran que encara existeix en la part alta de l'altar
major, sent el mateix que havia en l'Església Antiga, doncs els seus trets
escultòrics el fan anterior al segle XVII, assemblant dels segles XIV o XV.
L'organització dels altars va anar: En el costat de l'Evangeli, el lloc que ara
ocupa l'altar de Sant Ramon, Sant Bernabeu, i a l'altre costat, on ara està Sant
Antoni de Pàdua, Sant Joan de l'Armita, dut del seu temple, pel que suposadament
s'abandonen tant l'Església Antiga o Alta com l'Ermita de Sant Joan en favor del
nou temple.
El 2
d'octubre de 1696 Mossèn José Torres Busal deixa la Parròquia de Cossonda en
benefici de la de Sant Pau de Saragossa deixant 400 lliures jaqueses per a la
construcció de l'Altar Major de la nova església. Ocupa el seu lloc el seu nebot
Mossèn Juan Bautista Busal, a qui devem part de la nostra història pel seu zel i
ordre en l'Arxiu Parroquial. El 19 de març de 1697 Mossèn Juan Bautista Busal
celebra la seva primera missa com Rector.
A
principis del segle XVIII es realitza el Retaule de l'Altar Major col·locant en
el seu centre la Reina dels Àngels, titular de la Parròquia, als costats les
imatges de Sant Pere i Sant Pau, en la part alta l'antic crucifix i sobre les
cornises de les quatre columnes les estàtues dels quatre evangelistes. També es
va fer els dos nous altars, un a Sant Bernabeu, que no havia més imatge que el
bust baixat de l'Església Antiga, que encara es treu en les tronades, i que
estava col·locat en un altar provisional, on ara està Sant Ramon, encara que
sense el segon cos que ocupa el quadre de Santa Llúcia, i altre a Sant Joan de
l'Armita, amb el bust que estava en la seva Ermita, on ara està Sant Antoni de
Pàdua, i que tampoc tenia el quadre de l’Immaculada, agregat posteriorment.
Les
imatges eren les quals actualment estan en les columnes. Van costar aquests
altars 500 lliures jaqueses cadascun, sent pagat el de Sant Joan per la
Rectoria, i el de Sant Bernabeu, encara que gens consta, va deure ser pagat pels
jurats i el poble. Així es van aconseguir fer les escultures de cos sencer i
tallar i daurar ricament els altars, col·locant-los en els testeros del creuer i
omplint així els dos buits principals.
L'estat
del poble en aquests anys era esplendorós. Hi havia unes 250 cases, que ja
s'estenien homogèniament als dos costats del Riu. “La Unión” de Pagesos duia una
vida puixant doncs estaven inscrits tots els pagesos, i no sol estaven
assegurades les divuit mules comprades pel rector Romeo, sinó totes les del
poble, així com els bous. A un toc especial de campana en dies determinats
acudien “los unidos” a treballar els camps de la Societat. El qual no acudia
pagava deu reals de multa i el qual promovia algun altercat vint. Tots els anys
assistien “los unidos” a la festa de Sant Anton, i després de la festa se
celebrava la junta general, de la que els majordoms presentaven els comptes de
l'any anterior i es nomenaven els càrrecs per a l'any següent.
En l'ordre religiós,
al Rector se li pagava el “diezmo”, la desena part de tots els fruits, que el
dels cereals es pagava en les mateixes eres, el de l'oli en el molí, i els quals
havien venut les olives el pagaven en diners, i el dels raïms devien dur-ho els
colliters als mateixos trulls de la Rectoria, abonant el Rector un diners per
cada càrrega, el que podia dur una cavalleria, actualment normalitzat en 100
kg., com gratificació per dur-se-la. Després tots els 3 de maig es duien els
bestiars a "la Casa Lugar" per a elegir el “diezmo”, que una vegada elegit era
costum que el Rector convidés als colliters. D'aquest “diezmo” el Rector pagava
la quarta part a l'Arquebisbe de Saragossa i les altres tres quartes parts
passaven a engrossir les pertinences de la Rectoria, encara que la desena
d'anyells i oli li pertanyia per complet, a més de tenir les ofrenes de cera i
pa en els soterraments, i la “renta de la primicia”, que administraven els
Jurats sota la vigilància del Rector, i amb la qual s'atenia a pagar al Sagristà
i les despeses del Culte. La Rectoria la componien el Rector i tres beneficiats,
un que ocupava la capellania de Sant Miquel, celebrant tres misses setmanals en
el seu altar, i dos que ocupaven les capellanies de Miravete, celebrant dues
misses setmanals en l'altar de Sant Blai. Aquesta Capellania tenia també les
seves finques i rendes pròpies.
En 1700
mor sense descendència Carles II d'Aragó Es desencadena una lluita per la
successió de la Corona que divideix al país doncs d'una banda, els més, estan a
favor de Carles d'Àustria i per una altra, els menys de Felip de Borbó. Es
desencadenen fortes batalles als voltants i el Rector demana als cossondans que
no intervinguin. Encara així els exèrcits prenen moltes vegades cavalleries, es
produeixen robatoris, etc... El país es comença a decantar més per Carles
d'Àustria, que jura els furs, però Felip de Borbó dóna un gros cop d'efecte en
la batalla d'Almansa i es corona rei en 1707.
Cossonda fins l’incorporació en el Regne d’Aragó (Fins 1119)
Cossonda al Estat Espanyol Modern
(1707-1936)