Cossonda en l'Estat Espanyol Modern (1707-1936)

<body bgcolor="#000000"> <div class=Section1> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Amb la publicació del Decret de Nova Planta el dia 24 de juny de 1707 l'estatus jurídic i polític de Cossonda dóna un gir radical i s'incorpora al que avui coneixem com l'Estat Espanyol Modern, encara que la guerra contínua fins 1714. </span></font> </p> <p class=MsoNormal style='margin-left:0cm;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Així en 1708 la “Unión" de Pagesos acorda abonar la meitat del valor de la cavalleria que es perdés en ocasió de la guerra, sempre que no anés per la seva culpa i procurant no apropar-se més de quatre llegües a l'armada, remeiant així un gran mal per als cossondans, doncs amb freqüència passaven per les proximitats els exèrcits bel·ligerants, i s'apoderaven de quantes cavalleries trobaven, causant així enorme perjudici als agricultors. En 1709 la població és de 120 veïns o cases.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='margin-left:0cm;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 3 d'abril de 1711, per un Reial decret, Felip V divideix l'antic Regne d'Aragó en 13 Corregiments, Cossonda queda inclosa en el de Daroca, que coincideix gairebé al ple amb els límits de la Vereda de Daroca.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1712 mor a Saragossa el qual havia estat Vicari de Cossonda Mossèn José Torres Busal, sent enterrat en l'Església de Sant Pau d'aquesta ciutat. A l'any següent es fa el retaule de la nostra Senyora del Rosari, pagant-lo la seva Confraria, per la construcció i tallat 200 lliures jaqueses i, per daurar-lo, 280, sent el millor de tots els retaules de l'Església, amb abundant talla, solta i molt bé conclosa, i amb un daurat ric i permanent. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" style="text-indent: 1cm" align="justify"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">La població del poble és de 100 veïns o cases i la producció de vi en 1716 és de 72000 "cantaros" de vi, uns 713520 litres. Cal recordar que la mesura per al vi era el alqueç, que es componia de 12 "cantaros" i un d'aquests de 16 "jarros"  o quartilles. </span></font></p> <p class=MsoNormal><span lang=ES-TRAD><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1717 el cens realitzat dóna una població de 61 veïns o cases el que ens indica la fluctuació i disparitat d'aquests censos, ja que encara que podien existir veritables epidèmies que delmaven el poble, el nombre de cases tot just variava, i menys de 100 a 61 en 4 anys, i aquestes dades s'expliquen perquè depenent de l'epígraf del cens, estadístic o recaptatori, moltes cases s'agrupaven com una, pares i fills. Recordem en aquests moments la casa a més de ser un espai físic també es considerava com una unitat familiar.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1720 entra en Cossonda com Rector Mosen Miguel de Tena, natural de l'Almunia de Donya Godina, i segueix el camí que havia traçat el Rector Juan Bautista Busal, el seu antecessor, encara que no es troba cap obra nova realitzada en aquests anys. En aquest període la prosperitat de la" Unión" de pagesos és creixent, ja que no només atenia a l'assegurança de cavalleries, sinó que a més s'atenia al préstec de sements i al de roba, donant diners amb la garantia de joies, que eren dipositades en l'arxiu de la “Unión”, fins que es retornava el préstec o passava el temps convingut, de la mateixa manera que avui es fa en les societats de socors mútues.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El cens de 1724 dóna una població de 81 veïns o cases i, segons la Real Audiència d'Aragó, en 1733 hi ha un procés de infançonia en Cossonda i en 1737 5 cases infançones.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='margin-left:0cm;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 7 de desembre de 1745 mor en Cossonda, als setanta-un anys d'edat, el Rector Mossèn Miguel de Tena, deixant un llegat de 40 lliures jaqueses de pensió per a pagar una mestra de nenes.  El succeeix a primers d'abril de 1746 Mossèn Juan de Lario i Lancis, de 33 anys, nascut en Torrecella del Rebollar el 4 d'octubre de 1712, venint de Brea, on estava des de 1742. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 16 de maig de 1748 l'Arquebisbe de Saragossa escriu la següent carta: “<i>Don Francisco Ingnacio de Añoa y Busto por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica. Arzobispo de Zaragoza. Por quanto por parte del Ayuntamiento de la Villa de Cosuenda de este nuestro Arzobispado se nos ha representado que sus vecinos y moradores, hallandose afligidisimos, viendo que Dios nuestro Santo ademas de la suma falta de agua que pasaron les castiga con la plaga de los gusanos que infestan y talan todos los campos, han determinado acudir al amparo y protección de Maria Santísima en su Sagrada Imagen a Lagunas, yendo procesionalmente a visitarla a la Iglesia Parroquial de la Villa de Cariñena, donde ahora se halla colocada, y para poderlo ejecutar se nos ha suplicado fuesemos servidos concederles nuestro permiso y precisa licencia. Por tanto, atendiendo a tan justos ruegos, y deseando el mayor consuelo espiritual y temporal a los Fieles nuestros Subditos, les damos y concedemos la deseada licencia para que con la Cruz y Clerecia de la Parroquia de Nuestra Señora de Cosuenda en el dia que con acuerdo a su Retor y Capitulo se señalase, puedan ir procesionalmente a la Parroquia de Cariñena. Y les Mandamos que en la ida y buelta procedan con la modestia, devoción y compostura que pide tan devoto acto, no sea que donde piensan hallar alivio, encuentren su mayor ruina. Y finalmente mandamos al expresado Retor, amoneste y de a entender al Pueblo, que el mejor medio para aplacar la Divina Justicia es la detestacion de los pecados y ferquencia de los Santos Sacramentos, para que de este modo se haga la Nuestra Procesión con el fruto que deseamos. Confirmada de nuestro Vicario General y refrendado por el infrascripto nuestro Vice-Secretario de Camara de Zaragoza a diez y seis de Mayo de mil setecientos quarenta y ocho.</i>” que significa “Francisco Ingnacio de Añoa i Busto per la gràcia de Déu i de la Santa Seu Apostòlica. Arquebisbe de Saragossa. Per quant per part de l'Ajuntament de la Vila de Cossonda d'aquest nostre Arquebisbat se'ns ha representat que els seus veïns i habitants, trobant-se molt afligits, veient que Déu el nostre Sant a més de la suma mancada d'aigua que van passar els castiga amb la plaga dels cucs que infesten i talen tots els camps, han determinat acudir a l'empara i protecció de Maria Santíssima en la seva Sagrada Imatge a Llacunes, anant processionalment a visitar-la a l'Església Parroquial de la Vila de Carinyena, on ara es troba col·locada, i per a poder-ho executar se'ns ha suplicat estiguem servits concedir-los lo nostre permís i precisa llicència. Per tant, atenent a tan justs precs, i desitjant lo major consol espiritual i temporal als Fidels nostres Súbdits, els donem i concedim la desitjada llicència perquè amb la Creu i Clerecia de la Parròquia de la nostra Senyora de Cossonda en lo dia que amb acord al seu Rector i Capítol s'assenyalés, puguin anar processionalment a la Parròquia de Carinyena. I els Manem que en l'anada i tornada procedeixin amb la modèstia, devoció i reparació que demana tan devot acte, no sigui que on pensen trobar alleugeriment, trobin la seva major ruïna. I finalment manem a l'expressat Rector, amonesti i d'entendre al Poble, que el millor mitjà per a aplacar la Divina Justícia és la detestació dels pecats i freqüència dels Sants Sagraments, perquè d'aquesta manera es faci la Nostra Processó amb lo fruit que desitgem. Confirmada del nostre Vicari General i confirmat pel abaixo senyat nostre Vice-Secretari de Camera de Saragossa a setze de Maig de mil set-cents quaranta i vuit.” Aquest mateix any la producció de vi en el poble és de 34320 "cantaros" de vi colat, 6240 de vi de premsa, 12120 de garnatxa i  1380 de "pajarilla". </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1753 Mosen Juan de Lario i Lancis inaugura i beneeix els nous altars de Sant Bernabeu i de Sant Joan, fets amb un bell sòcol de jaspi, a joc amb la pila baptismal, portat de les pedreres de Fontfreda, i el presbiteri i les columnes, de marbre negre de Calatorat, pagats a 5 sous el pam cúbic. </span></font></p> <p class=MsoNormal><span lang=ES-TRAD><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Es creu que també va inaugurar la capella del Santíssim Crist, sent ja Bisbe Auxiliar de Saragossa, amb una imatge amb un alt valor artístic i una expressió immillorable en el rostre. </span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1754 Manuel López de Ansó té un plet contra l'Ajuntament per abocar substàncies contaminants al Riu de la seva fàbrica de aiguardent i en 1755 la producció de vi en el poble és de 33050 "cantaros".</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span style="mso-spacerun: yes; mso-bidi-font-size:10.0pt; mso-ansi-language:ES-TRAD" lang="ES-TRAD"> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 4 de desembre de 1757 Mossèn Juan de Lario i Lancis és consagrat a Osca com Bisbe Auxiliar de Saragossa sent electe per Francisco Ignacio de Añoa i Busto i consagrat pels Bisbes d'Osca, Jaca i Barbastre. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1759 la producció de vi en el poble és de 5760 "cantaros" de vi colat, 3120 de vi de premsa, 5760 de garnatxa i  2760 de "pajarilla".</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1760 Mossèn Juan de Lario i Lancis visita en qualitat de Bisbe Auxiliar de Saragossa, a més de les visites que feia en el Arquebisbat, la Illa d'Eivissa, en companyia de l'Arquebisbe de Tarragona, a la qual pertanyia. En 1763 confirma, en qualitat de Bisbe Auxiliar de Saragossa, el Bisbat de Pamplona. Segueix fent nombroses visites dintre del seu Arquebisbat. El 19 de maig de 1764 és nomenat Arquebisbe de Tarragona. Les butlles s'expedeixen el 20 d'agost del mateix any i presa possessió a la fi d'octubre deixant la Rectoria de Cossonda. El 1 de març de 1768 proclama el "Nou Pla" en l'Arquebisbat de Tarragona que modifica l'estructura existent i suprimeix les notàries rurals.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1770 la producció de vi en el poble és de 82680 "cantaros", 27960 de vi colat, 11280 de vi de premsa, 3120 de garnatxa i  1920 de "pajarilla". El cens de 1771 dóna una població de 300 veïns o cases.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1773 es concedeix la infançonia als Cortés de Cossonda i en 1774 la producció de vi és de 38400 "cantaros" i en 1775 de 38880.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1780 es treu pregant per primera vegada el Santíssim Crist, havent una gran sequera. Segons les cròniques de l'època gens més tornar al temple, va ploure. Era Rector Mosen Blas Aspás. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1781 hi ha una gran collita de cigrons. La mitjana en aquest segle va estar en uns 100 cafiços.  En 1782 Mossèn Juan de Lario i Lancis segrega la Illa d'Eivissa del Arquebisbat de Tarragona i la uneix al de València. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1784 la producció de vi en el poble és de 33720 "cantaros" de vi colat, 4680 de vi de premsa, 4680 de garnatxa i  3600 de "pajarilla".</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1787 l'anglès Joseph Townsend visita la Comarca relatant que el vi és de la millor qualitat i que no dubta que sigui molt buscat a Anglaterra tan aviat com la comunicació amb el mar sigui establerta. El cens realitzat aquest any dóna una població de 61 veïns o cases.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1788 la producció de vi en el poble és de 76320 "cantaros" i en 1791 de 55440 "cantaros" de vi colat, 1220 de vi de premsa, 13920 de garnatxa i  6120 de "pajarilla".</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"> <span lang="CA">En l'any 1796, segons la Real Audiència d'Aragó, hi ha un procés de infançonia en Cossonda. El cens de l'any següent dóna una població de 199 veïns o cases.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1798 Ignacio de Asso parla de la Comarca en el seu “Historia de la Economía Política de Aragón” dient que els vidats més importants eren el "crujillón" i les garnatxes, resultant un vi molt tancat de color, que degués temperar-se barrejant major proporció de raïm blanc i repetint la trasmuda més del que s'acostumava després d'haver clarificat el vi amb clara d'ou. També diu que en Cossonda es fa una garnatxa molt afamada amb raïm d'aquest mateix nom. </span> </font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1799 s'engega, per la Reial Societat d'Amics del País, la Germandat de Pagesos de la Diòcesi de Saragossa servint de Model "la Unión" de Cossonda.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Estrenant nou segle, en 1801 la producció de vi en el poble és de 53400 "cantaros" de vi colat, 7960 de vi de premsa i  3960 de "pajarilla". La producció de mongetes és pèssima, 30 almuds, i de guixes, 40. En 1803 és de 63720 "cantaros" de vi colat i 13440 de vi de premsa. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1803 i 1804 es registren brots epidèmics de tercianes, febres, cucs, disenteria, per culpa de les calamitoses collites del període 1800-1804. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1808 es mastega la Invasió Napoleònica en Cossonda i els homes de la Comarca decideixen formar el Batalló de Voluntaris Caçadors del Camp de Carinyena, a les ordres de Ramón Gayán Díaz. En el Primer Sitio de Saragossa aquest batalló, amb els oficials Juan i Miguel Frasno, el sergent Martín Brun i els seus companys, reconquesta a força de magranes de mà el Convent de Santa Catalina. Al maig el General Palafox dona al Batalló de Voluntaris Caçadors del Camp de Carinyena una bandera blanca amb la imatge de la Verge del Pilar i les armes de Saragossa en honor a la defensa. El 16 de juliol l'Exèrcit Napoleònic s'encara cap a "el Puerto Codos" amb 1200 homes d'infanteria i 50 a cavall i són retirats pel comandant Ramon Gayán, amb els pobles de Cossonda, Aguaró i Codos armats i uns 50 voluntaris del Batalló. Finalment en 1809 l'Exèrcit Napoleònic pren el poble sense tot just resistència, no sense abans haver destrossat el Castell d'Almonesir de la Serra a canonades.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='margin-left:0cm;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1812 es divideix Aragó en 4 prefectures. Cossonda entra en la de Turia i Xiloca (Terol), Corregiment de Daroca. A final d'any s'allibera el poble de l'Exèrcit Napoleònic i passa a formar part de la Intendència Borbònica de Calataiud.</span></font></p> <p class=MsoNormal><span style='mso-ansi-language:ES'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 18 d'agost de 1813 l'Exèrcit Napoleònic vola el Palau de l'Arquebisbe de Tarragona, perdent-se així la documentació i un quadre a l'oli sobre el seu Arquebisbe, Mossèn Juan de Lario i Lancis. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1814 la producció de vi en el poble és de 46680 "cantaros" de vi colat, 1932 de vi de premsa i  4800 de "pajarilla". En 1817 hi ha en Cossonda 3300 caps de bestiar.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1818 Vicente Lasierra i Francisca Hernández atorguen a Jorge López i Joaquina Redondo en escriptura de cessió l'olivar que amb les seves càrregues manté dia i nit encesa el llum de la Capella del Santíssim Crist, on estén enterrats, així mateix la cura de les estovalles.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 7 d'octubre de 1821 les Corts Extraordinàries aproven la divisió d'Aragó en 4 províncies (Osca, Saragossa, Calataiud i Terol) entrant Cossonda en la de Saragossa. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1822 hi ha una epidèmia de verola en Cossonda amb alt percentatge en defuncions infantils. Mor en Cossonda Agustín Pascual García, nascut a Zamora en 1776, el quin el 2 d'octubre de 1807 havia obtingut la Càtedra de Fisiologia de Madrid en una dura oposició amb quinze contrincants entre metges i veterinaris. En 1818 havia desenvolupat un tractat sobre cria cavallar i d'algunes malalties, dels seus remeis i cures que patien les gallines, bestiar boví i ovelles, tractant d'aquestes últimes sobretot l'origen de la raça merina, la seva reproducció i la seva alimentació. A més va ser autor de diversos articles en revistes especialitzades de l'època i redactor del periòdic “Seminari d'Agricultura , en el qual va publicar diversos treballs sobre la digestió i indigestió en els animals domèstics. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 9 d'octubre de 1822 el Cap Polític de la Província de Calataiud envia al Secretari del despatx de la Governació de la Península un escrit sol·licitant l'extinció de les Juntes de la Comunitat d'Aldees de Daroca per ser incompatibles amb les lleis existents i perquè la Constitució Espanyola no reconeixia altra corporació entre la Diputació i els Ajuntaments.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span lang=ES-TRAD style='mso-bidi-font-size:10.0pt;mso-ansi-language:ES-TRAD'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1826 la producció de vi en el poble és de 40200 "cantaros" de vi colat, 8040 de vi de premsa, 1440 de garnatxa i  2980 de "pajarilla". En l'any 1831 hi ha una epidèmia de tercianes en Cossonda.</span></font></p> <p class="MsoNormal" style="TEXT-INDENT: 1cm; TEXT-ALIGN: justify"> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 30 de novembre de 1833 les Corts Generals aproven la divisió d'Aragó en 3 províncies (Osca, Saragossa i Terol) pertanyent Cossonda a la de Saragossa. Aquest mateix any, Cossonda es troba en l'àrea controlada per les partides carlines de Conesa i Jover, produint-se violències i exaccions. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 21 d'abril de 1834 se subdivideixen les províncies en Partits Judicials. Els pobles de la Comunitat d'Aldees de Daroca es divideixen en 5 Partits Judicials (Daroca, Calamotja, Segura, Belxit i Albarrasí) pertanyent Cossonda al de Daroca. </span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 6 d'octubre de 1834 s'inicia una epidèmia de còlera, que arriba al seu zenit entre el 17 i 20 del mateix mes i es declara lliure el 21 de novembre. Queden invàlids 74 barons, 100 dones i 26 nens, moren 18 barons, 51 dones i 18 nens i queden 25 vidus, 9 vídues i 7 orfes, d'una població de 1462 persones.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1836 Mendizábal inicia la seva Llei de Desamortització, que aliena els béns eclesiàstics i dura fins 1845. En Cossonda hi ha 4 compradors del poble i 1 d'altre partit i 7 finques alienades. La rematada total de les finques se situa en 55652 reals i la renda mitja d'aquestes finques és de 268 reals. El Capítol de l'Església ven 2 finques d'urbana amb una renda total de 902 reals, 1 d'elles a un comprador de fora, per 23152 reals, la Rectoria ven 2 d'urbana, una d'elles l'Ermita Sant Joan, i 1 de rústica de 0,45 h amb una renda total de 711 reals per 23000 reals i la venda de les 2 finques d'urbana amb una renda de 265 reals, on estava l'Església Alta, es fa per 9500 reals. Les d'urbana fan un total de 206 metres quadrats.</span></font></p> <p class=MsoNormal><span style='mso-ansi-language:ES'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 31 de maig de 1837 el Ministeri de Governació suprimeix la Comunitat d'Aldees de Daroca. Aquest mateix any l'activitat carlina de nou es torna a sentir en Cossonda. Dura fins 1840, produint-se altra vegada fets violents i exaccions. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1847 els censors de Madoz visiten el poble, del que donen la següent descripció: “<i>Poble amb ajuntament en la Província, Diòcesi, Audiència Territorial i Capitania General de Saragossa (9 llegües), Partit Judicial i Administració de Rendes de Daroca (7). Situada al peu d'una serra, entre uns pujols. El seu clima és alguna cosa fred i propens a febres. Té 200 cases, inclosa la municipal una escola de nens, concorreguda per 70 alumnes i dotada amb 2.823 reals i 18 maravedis, i altra de nenes, assistida per 30, i dotada amb 1.000 reals. Una església parroquial (Reina dels Àngels). Els veïns s'assortien de l'aigua d'una font que hi ha en el poble. Confina el terme al nord amb Alfamé, a (1), a l'oest amb Almonesir (1/2), al sud amb Aguaró (1/2), i a l'est amb Carinyena (1). El terreny és de mitjana qualitat, part fertilitzat per les aigües de les fonts que neixen en el terme, i la resta montuós. Els seus camins són locals. El correu es rep per carter de Carinyena. Es produeix blat, ordi, vi i oli. Es cria bestiar llaner i cabrà, caça de perdius, conills i llebres. La indústria és de dues fàbriques de aiguardent. La població és de 210 veïns, 800 ànimes, que s'ocupen en l'agricultura. La contribució que es paga és de 27.528 reals</i>”. També dóna en un quadre annex la següent relació: Cossonda: <i>Pertany al Arquebisbat de Saragossa, 216 veïns, 1028 ànimes, 158 electors contribuents, 6 electors per capacitat, 138 elegibles, 1 alcalde, 1 tinent, 6 regidors, 1 síndic, 6 suplents, 15 barons allistats de 18 anys, 14 de 19, 18 de 20, 17 de 21, 11 de 22, 10 de 23, i 2 de 24, que fan un total de 88, corresponent un contingent de 2,9 soldats per cada lleva de 25000 homes, la riquesa imposable per ajuntament és de 129600 reals, per veí de 600 reals i per habitant de 126 reals i 2 maravedis, la contribució per ajuntament és de 27528 escuts, per veí de 127 reals i 16 maravedis i per habitant de 26 reals i 26 maravedis, que fan el 21,24 per cent de la riquesa</i>. En altre quadre dóna la distància que li separa d'altres llocs com de: <i>Daroca, cap de Partit Judicial, 4 llegües, Aguaró 3/4, Carinyena 1, Encinacorva 1 ½, Fonts de Xiloca 4, Miedes 3, Forcall 5, Panissa 1 ½, Used 6, Vila-felitx 4, Vila-nova de Xiloca 4 ¾, Vistabella 2 ½, Saragossa, Capital de Província d'Audiència Territorial i Capitania General, 9 ½ i de Madrid, Capital de Regne, 41</i>. La moneda és la Lliura Jaquesa, que es compon de 10 reals aragonesos o 20 sous de 46 diners. La seva equivalència amb la moneda general és de 1 lliura jaquesa és a 18 reals i 28 maravedis, 1 real aragonès és a 1 real i 30 maravedis, 1 sou a 32 maravedis i 1 diners a 2 maravedis. El pes s'amida en arroves aragoneses, que té 36 lliures aragoneses i aquestes 12 unces aragoneses. La seva equivalència amb les generals és de 1 arrova aragonesa igual a 26 lliures, 10 unces, 10 adarmes i 43/63. La unitat de mesura de longitud és la vara aragonesa, 77,2 centímetres que és un dotzè més curta que la general. La mesura d'àrids  és el cafiç, que es compon de 8 faneges i cadascuna d'aquestes de 12 almuds. 1 cafiç equival a 40 celemins, mesura general. Els líquids s'amiden en cantaros, que es divideixen en 28 lliures i un cantaro equival a 21 lliures escasses o 46 quartells, en mesura general.</span></font></p> <p class=MsoNormal><span style="mso-spacerun: yes; mso-ansi-language:ES"><font size="2" color="#FFFFFF"> </font></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1848 el cens realitzat pel govern Superior Polític de la Província de Saragossa dóna a Cossonda una població de 253 veïns o cases. Aquest any es fa un contracte d'arrendament de llenyes que es basa en els següents punts:</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que l'arrendatari ha de fer el tall conformement al que disposi el Senyor Cap Polític i l'ordenança de monts.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que l'arrendament ha de durar quatre anys, dividit el Mont en quatre zones, per a cada any contat des del primer d'octubre de l'any 1849 i finirà el mateix dia de l'any 1853.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que les 1800 arroves de carbó que ha de donar anualment per a l'assortiment de les fargues del poble han de ser netes, de bona qualitat i lliures de talla, devent anar els ferrers a per elles al mont o portar-les a les seves expenses. Que si els ferrers els falta carbó per al seu assortiment seran pretens de prendre el que necessitin al preu que l'embenen els arriers.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que el ferrer ha d'assortir a canvi als veïns de orelleres a 2 diners, el parell de mànecs de aixades i becs a 2 quarts cadascun, cames i dentals d'arada a 2 reals, 1 cada peça, les estaques per als jous de llaurar a 2 diners cadascuna, no podent vendre als forasters més que la fusta sobrant.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que els veïns del poble tenen dret a dur-se per a les seves cases el carbó que consumen pagant-lo a 3 reals l'arrova i seran preferits als forasters quan el carbó s'embena.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que l'arrendatari no podrà arrencar llenya morta per estar aquesta a favor dels veïns que podran anar a per feixos o càrregues de llenya de forma que l'arrendatari farà el tall net per la superfície de la terra. Que la ramera que no necessiti per a la fabricació del carbó la hi duran els forners per a l'assortiment dels forns de pa per a coure sense poder-la vendre a l'arrendatari.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que als ramaders els ha de donar la fulla que necessitin per als seus bestiars, pagant-la a real la càrrega i tallant-la el mateix ramader.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que a l'Ajuntament li ha de donar 16 arroves de carbó cada any.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que no sent la venda de les llenyes del mont més que les quals puguin tallar per a carbó, la gla i pastures quieta com sempre d'aprofitament comú dels veïns i bestiars.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">· Que des de la data del present fins finalitzar el pacte, l'arrendatari serà responsable de tot delicte o mal que es cometi en la part del mont compresa en el seu tall i a 200 vares al voltant, si els seus Guardes o Factors no haguessin donat part dintre de 4 dies al Guarda i de 24 hores a l'Ajuntament.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 3 de juny de 1849 es treu per segona vegada el Santíssim Crist per culpa de la sequera, el dia de la Santíssima Trinitat, dut per 12 veïns. En la primera vegada havia estat dut per sacerdots però en aquesta segona ja s'havien desamortitzat les finques i béns a l'Església i van quedar suprimits la majoria dels Capítols eclesiàstics, quedant el Rector, Mossèn Matías Martínez, i un capellà, Mossèn Manuel Marín. Segons les cròniques van assistir l'Ajuntament i totes les Confraries amb les seves "hachas", que sumaven 114 els nens de l'escola i els altres veïns amb veles, i mentes es pregava va començar a caure la pluja. A l'any següent torna a treure's, per tercera vegada i per la sequera, el Santíssim Crist després de 15 dies de veneració i se celebra una novena. Amb motiu de la pluja i de la millora de la collita l'Ajuntament determina fer una col·lecta i amb el recaptat celebra una festa d'acció de gràcies el dia 14 de setembre amb sermó, tern i Et Deum al final, és l'inici de les Festes d'Estiu. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1851 es creu que s'inauguren en Cossonda les "Bodegas Tejero", que són les més antigues d'Aragó que encara continuen, encara que la seva datació real és de 1875.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1852 havia en el terme 627 h. dedicades a vinya, 516 a cereal, 57 a olivar i 28 a regadiu.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1856 apareix el oidium en Cossonda, el que canvia la composició tradicional dels conreus de cep, ja que la garnatxa, que si que va resistir bastant bé i fins llavors no era molt abundant pel seu rendiment de fins un 30% menys, substitueix al "crujillón", al "perrel", al "vidadillo" i a la "cencibera" de tal manera que en 1877 tenia el 85% del conreu de vinya, encara sent molt sensible a les gelades i tenir problemes de floració en èpoques plujoses, si a continuació venien altes temperatures.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1857 la producció de blat era de 430 cafiços (771 Qms) i es venia a 22 reals/fanega, la de ordi de 1610 cafiços (2887,69 Qms) i es venia a 11 reals/fanega, la de civada de 30 cafiços (53,8 Qms), la de mongetes de 30 arroves (376 kg) i es venia a 22,50 reals/arrova, la de pataques de 200 arroves (2560 kg) i es venien a 3 reals/arrova, i de vi de 11500 alqueços (1367580 l) i es venia a 164 reals/alqueç. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1859 es deixa sentir de nou la sequera i el primer de maig va ser l'Ajuntament en corporació qui va a la Casa Rectoral a demanar al Rector Mossèn Francisco Lapuerta que fos pregant amb el Santíssim Crist per quarta vegada, ja que totes les tardes sortia en processó el Sant Rosari i en Aguaró havien tret a Jesús de Natzarè i en Encinacorva anaven a treure a la Verge del Mar. Es fa el dia 3 de maig, aprofitant la festivitat de la Santa Creu, i es col·loca al Santíssim Crist en l'Església en el costat de l'Evangeli i als dos quarts de set de la tarda es comença a pregar, aportant les confraries i nombrosos veïns un gran nombre de veles. 32 dones solteres anaven vestides de “Madalenas”, de dol amb un davantal blanc, el cabell solt subjecte amb una cinta negra que els envoltava el cap, descalces i amb la mirada fixa en el crucifix que duien en les mans, arrencant les llàgrimes de qui els miraven. Els confrares del Sant Crist duien sengles túniques negres. Conten les cròniques que quan la processó arribava a l'Església encara faltava gent per sortir d'aquesta i que el capellà no va poder parlar en la missa a causa del plor de la gent. Als pocs dies el cel s'omple de núvols però no arriba a ploure, el que augmenta la tristesa de la gent. El dia 12 de maig es fa un dejuni general i es recullen almoines extraordinàries. Totes les nits es reuneixen més de mil persones per a resar, havia gent que venia caminant d'Almonesir totes les nits per a pregar, repetint 50 vegades l'oració “<i>Señor, la calamidad con que nos habéis afligido ha sido para nosotros un manantial de bienes espirituales, por los muchos pecados que hemos evitado y por tantas virtudes que hemos practicado</i>” que significa “Senyor, la calamitat amb que ens heu afligit ha estat per a nosaltres una deu de béns espirituals, pels molts pecats que hem evitat i per tantes virtuts que hem practicat”. El dia 20 arriba la pluja i se segueix la novena i altres cultes fins el dia 22, en el qual s'exposa la seva imatge al poble, des del toc d'oració fins les nou de la nit, en un altar amb cortines, taules, candelers de bronze, veles, etc... tot ofert pel poble, es fa una missa especial i una festa d'acció de gràcies en la qual participen l'Ajuntament i els representants religiosos de Aguaró i Almonesir, després es torna a la seva capella en processó claustral cantant el Te Deum. El dia 29 se celebra altra festa d'acció de gràcies. Aquest mateix any es declaren alienables 32 h de "el Prau Mayor" i s'exceptuen de la Desamortització 76 h en "el Madroñal" i 462 h en "Val de Laqué".</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF"> <font size="2">L'</font><span lang="CA"><font size="2">amillarament de 1860 dóna només quatre pobles de la Comarca que tenen més superfície de vinyer que de cereal, Panissa, Encinacorva, Aguaró i Cossonda, aquest últim amb 677 hectàrees de vinyer. Es recullen 1367580 l de vi i  3712,73 Qm de cereal. La superfície conreada és de 1228,06 h i la no conreada de 2129,82 h. També havia en Cossonda 13 empleats, incloent ajuntament, escrivans, mèdic, veterinari, etc..., 51 propietaris, 189 jornalers, 10 comerciants, 37 artesans, 18 treballadors de la indústria, 2 eclesiàstics, 28 pobres i 61 servents. Hi havia 1451 persones de les quals 372 persones que tenien menys de 10 h en propietat, el 92,76% de la gent que tenia propietats, que feien 664 h, el 51,50% de la superfície en propietat,  sent la superfície mitja de 2,26 h/persona, 28 persones que tenien de 10 h a 50 h en propietat, el 6,98% de la gent que tenia propietats, que feien 566 h, el 43,89% de la superfície en propietat, sent la superfície mitja de 20,21 h/persona, i 1 persona que tenia més de 50 h en propietat, el 0,24% de la gent que tenia propietats, que feien 59,30 h, el 4,61% de la superfície en propietat, sent la superfície mitja de 59,30 h/persona. </font> </span></font></p> <p class=MsoNormal><span style='mso-ansi-language:ES'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 28 de maig de 1869 són tretes a la venda dues finques en Cossonda, una de 273 h i altra de 68. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 5 de juny de 1873 causa alta com Diputat de Corts Generals de Madrid el cossondà Mamés Redondo Franco, que havia estat elegit en les eleccions del 10 de maig per la circumscripció de Saragossa i el Districte Electoral de l'Almunia de Donya Godina, al que Cossonda va pertànyer en aquestes eleccions, amb 3673 vots sobre un total de 6653. Causa baixa el 8 de gener de 1874.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1877 es reformen el Partits Judicials. Cossonda segueix en el de Daroca.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1878 el cost de les labors per cada 1000 ceps, que equivalien a 0,4 hectàrees plantades a compàs de 2,15 metres i 2400 ceps/ha de densitat, era d'unes 103,20 pessetes/ha, 24 de passar dues reixes a l'hivern i altres dos a l'estiu, 10,50 de picar i 8,50 per cada poda, el que sumat als costos de veremar, contribució, etc... feien unes 152 pessetes/ha, encara que pel bon moment que passava el vi amb el mercat francès els beneficis podien ascendir a unes 520 pessetes/ha. </span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Las tècniques que s'usaven llavors eren rudimentàries, doncs s'usava el bec per a desfondar i l'arada romana per als solcs. Després s'alineava amb una corda, s'assenyalava el lloc dels ceps amb una canya i es feia un forat amb una barrina.</span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Més tard es tapava i a l'estiu o hivern s'empeltava. Quan les vinyes ja estaven plantades, al final de l'hivern o principi de la primavera es realitzava una primera labor, prèvia una poda curta, per a facilitar el pas de les “juntas” per les “rengles”. </span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA"> S'empraven dues cavalleries perquè l'aixadó aprofundís al màxim i es feien quatre solcs poc amples i profunds. Després es feien altres dos solcs molt prop del tronc per a facilitar el “picáu” o “escubrido”, que era un treball per a mantenir la humitat i evitar l'evaporació, i consistia a obrir un clot al voltant del cep, “escubrir”, que es cobria després d'efectuada la segona labor per a Maig o per a Juny, perpendicular a l'anterior i amb una sola cavalleria, per a aconseguir major superficialitat i amplària, evitant així l'evaporació.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Aquest treball acabava amb el “rayáu”, que és la supressió dels plançons que es creuen perjudicials o innecessaris i que no tots feien, encara que si que es practicava la poda en verd, en els mesos freds, i que per tradició solia coincidir amb la fase minvant de la lluna, “poda en mingua”. </span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Les Cases es transmetien la tècnica de poda i a causa de la sequedat de l'ambient, solia ser curta i la feien “en vaso”, és a dir deixant en cada braç del cep dos polzes o dos rovells i armant la forqueta en el més robust i suprimint un de l'any anterior. </span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">La verema tenia lloc en Cossonda sobre el mes d'octubre i s'iniciava en la part baixa del terme i s'acabava en l'alta, prop de la serra. El raïm es recollia en “banastos” de 12 a 14 Kg. que es buidaven en la mateixa vinya en "los covanos”, de 50 a 60 Kg. i es conduïen a lloms de cavalleries fins "las pisaderas”, situades en el pati de la Casa i comunicaven amb els trulls del celler, de maçoneria.</span></font></p> <p class=MsoNormal> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt; '><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El sistema era  diferent en els cellers de les caves subterrànies, encara que també molt senzill i rudimentari. Per a l'obtenció de "clarete" i "pajarilla" es feia lliscar el most per una arracada que queia a un atuell excavat en el sòl, "la pileta” amb una profunditat d'entre 1 i 1,5 m. D'allí "el sacavotos” el traslladava a unes bótes amb capacitat d'entre 20 o 30 alqueços, on començava la fermentació tumultuosa. Per al vi negre, la primera fermentació s'efectuava barrejant el most i "la brisa” en el trull encara que alguns preferien que aquesta operació es fes en bótes. Als quinze dies ja havia fermentat i "la brisa” es retirava de les bótes per la part superior i es duia a la premsa de fusta, per la qual ja havien passat les procedents dels mosts destinats a "clarete" i "pajarilla". Com aquestes escassejaven, en Cossonda se solien compartir i ésto retardava un poc l'elaboració. El resultat líquid de la premsada, "el revino”, es repartia entre les bótes i s'esperava la segona fermentació. Abans de premsar, se solia llançar guix a "la brisa” per a obtenir la màxima quantitat de colorant i facilitar la neteja del vi i alguns fregaven les bótes abans d'abocar el most, netejant les parets dels trulls amb un “escobizo” i aigua i també les emblanquinaven. Tots volien conservar bé el vi amb la introducció de metxes de cotó impregnades de sofre, encara que alguns es picaven o sortien dolços, al no haver fet la fermentació completa, difícil amb raïms d'elevat grau de glucosa. En Cossonda es atendria molt l'elaboració i els vins solien sortir de millor qualitat, doncs al finalitzar la segona fermentació el vi es trasbalsava de bóta a bóta cap a finals de gener o principis de febrer. Aquests cellers eren molt àmplies perquè no es trobaven en els habitatges i en la superfície estaven els respiradors, "las lumbreras”, amb orificis adossats lateralment i per allí es llançaven els raïms a la “pileta” des de la qual el most era conduït al trull, si es tractava de vins negres, i a la bóta quan es tractava de "clarete" o de "pajarilla". Durant la fermentació tumultuosa ressonaven les cançons de "los mejedores”. Aquests, quan l'atmosfera del celler tenia bastant gas carbònic, es col·locaven sobre la brisa sota la qual es trobava el most i començaven a trepitjar rítmicament en un dels costats del trull, agafats pels muscles fins que als cinc minuts, més o menys, amb uns ganxos de tres pues, llevaven "la brisa” que tenien davant i la deixaven sobre la zona trepitjada. Aquesta feina s'animava amb "las cantas de mejedura”, que els ajudaven a mantenir el ritme. Així apareixia el most en un ampli tret del trull i es realitzava diverses vegades l'operació fins que "el sombrero” s'invertia. Aquest treball es tornava a fer als sis o vuit dies i permetia que els vins fermentessin molt bé i fossin trasbalsats a les bótes amb gran seguretat. Si "las mejeduras” es feien amb temperatures elevades, l'aireació que originava "el mejido” activava la fermentació pel que aquests vins eren més benvolguts que els quals no s'obtenien amb aquesta tècnica i, fins i tot algunes vegades, en es clarificava el vi negre amb sang d'anyell També s'elaboraven altres brous, com el tradicional ranci dolç “mistela”, introduint el most en una caldera on es coïa a foc directe fins que es convertia en “arrope”, d'uns 30º a 32º, d'allí es passava a un refredador i després a la bóta, on es barrejava amb most no fermentat. La graduació quedava en uns 8º de sucre i 13º d'alcohol produït per la lenta fermentació que originava la barreja. En general els vins procedents de la garnatxa tenien 16º i 17º de bon tros aroma, cos, substància i color. Els d'altres ceps no arribaven a aquests graus i eren més insípids, excepte "la pajarilla". </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm">  </p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1878, mirant de notar amb interès les coses de "la Unión" i procurant evitar tot frau contra ella, es pren l'acord que tots els primers diumenges de mes es treguin a "la Plaza" les cavalleries de "los unidos”, perquè els patrons manessin parar de treballar a les cavalleries que per falta de cura o excés de treball necessitessin descans.</span></font></p> <p class=MsoNormal><span lang=ES-TRAD><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1880 s'estableixen en la zona els primers cellerers francesos, la casa Viloet Frères, que introdueixen innovacions tècniques per a la vinificació utilitzant sulfurós no només per a abocar quan volien elaborar vins dolços, sinó també per a regular les fermentacions, comencen a atendre molt més la neteja de l'utillatge i empren premses de ferro, produint “mistela” i “piqueta”, que és el resultat de l'addició d'aigua sobre la pinyola que quedava en la bóta després de fermentat i tret el vi i a l'espera d'una nova fermentació. S'obtenia un vinet de color molt clara, però més viu que els vinagrets francesos. Aquest es fermentava amb "las brisas" de raïms rics, que ja havien donat un vi negre de 16 a 18º, i "la piqueta” resultant tenia més força que el vinet francès.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm;mso-layout-grid-align: none;text-autospace:none'> <span style='mso-bidi-font-size: 10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1881 comença a funcionar el tren de Madrid a Barcelona, amb el que Morata de Xaló es converteix en un important centre vinícola que dóna sortida als vins de Cossonda i altres pobles de la Comarca. La transcendència d'aquestes exportacions va fomentar l'establiment de la línia fèrria de via estreta que unia Carinyena amb Saragossa, la qual es va construir en 1882.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1885 apareix en Cossonda el mildew, la Granja Escola Experimental de Saragossa ajuda a combatre-ho amb preparats de coure. El cost d'una hectàrea de vinyer és de 360 pessetes.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1887 s'inaugura el Ferrocarril de Via Estreta entre Carinyena i Saragossa, apropant així la sortida dels vins de Cossonda a l'exterior. Encara que per la superproducció comença a baixar el preu del raïm de 24 reals/arrova en 1885 a 8 en 1887 i a 1,25 en 1888. Hi ha en Cossonda 1488 habitants.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 30 d'abril de 1896 es treu pregant per cinquena vegada al Santíssim Crist, a prec de l'Ajuntament, plovent durant la processó i en distints dies de la novena, segons les cròniques. Es retorna a la seva capella en processó, presidida pel rector Rafael Gasca, amb l'himne Te Deum.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1892 el Govern Francès tanca les fronteres del seu país a les importacions i per això la Comarca, i Cossonda amb ella, es troba amb molta producció que no es pot vendre, pel que es comença a desenvolupar la indústria de la producció d'alcohols vínics, licors, anisats, etc... Per aquest en 1897 baixa la població de Cossonda a 1302 habitants i en 1900 a 1270. </span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm;mso-layout-grid-align: none;text-autospace:none'> <span style='mso-bidi-font-size: 10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]><font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span><o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1901 apareix la fil·loxera en Cossonda, que destrueix totes els ceps i contribueix a la major transformació de la història de la vinya, ja que aquest insecte ataca a l'arrel del cep, i va caldre llevar els antics ceps per a canviar-les per varietats americanes, que al tenir l'escorça de l'arrel més gruixuda impedia que el bec de l'insecte arribés a la saba. També es va haver de desfondar el terreny, comprar patrons a altres zones i empeltar les varietats autòctones en els peus americans, que donaven raïms de poc most i mala sabor, a més de tenir un nou utillatge i un "malacate" que era bastant car. Per això diversos viticultors s'associen i compren aquesta eina, que la llençaven més de 10 cavalleries i podia plantar fins 200 ceps diàries. Es van utilitzar els patrons híbrids francamericans “Aramón” i “Murviedro” però aquests van fracassar en les ombries fredes i humides, encara que en les solanes i en el pla es mantenien perfectament.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='mso-layout-grid-align:none;text-autospace: none'><span style='mso-ansi-language:ES'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1903 una crònica del periòdic saragossà Heraldo de Aragón ens relata que “Entre los festejos merece especial atención el clásico dance, cuyos bailables y dichos han sido el regocijo de todos. Por su gracejo y soltura merece especial mención el niño Damasito Sánchez, que hacía de Ángel”, que significa “Entre els festeigs mereix especial atenció el clàssic dance, que els seus ballables i dits han estat la gaubança de tots. Pel seu graceix i soltesa mereix especial esment el nen Damasito Sánchez, que feia d'Àngel”. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1905 el cost d'una hectàrea de vinyer és de 40 pessetes. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1911 Alfons XIII concedeix a Carinyena el títol de ciutat, obtenint aquesta el seu propi partit judicial. Cossonda s'integra en ell. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1910 havia en el poble 1105 habitants. L'Almanac d'Aragó d'aquest any ens dóna la següent informació: Cossonda: Poble amb ajuntament de 1270 habitants, a 8 quilòmetres del cap de partit, l'estació del qual és la més pròxima i 50 quilòmetres de la capital. Hi ha una tartana a l'estació, que cobra 3 pessetes per seient. Es reparteix el correu a les 9 i a les 17 i es recull a les 7 i a les 15. Hi ha gir postal de fins 50 pessetes. Creua el terme la carretera de Carinyena a l'Almunia. Les principals produccions són el vi i els cereals. La riquesa forestal es basa en l'alzina i el romaní. Hi ha enllumenat elèctric. La Festa és el 18 de setembre, Sant Bernabeu. Alcalde: Don Arturo Tello Gascón, Secretari: Don Gregorio Garza, Alguacil: Don Pedro García, Guardes: Don Eduardo Pascual i Don Antonio Montañess, Jutge Municipal: Don Enrique Cucalón, Fiscal: Don Joaquín Boráu, Rector: Mosen José María Gil Oroquieta, Coadjutor: Mosen Miguel Larrasa, Carter: Don Mauricio Incausa, Mestra de Nenes: Donya Isabel Pueyo, Mestre de Nens: Don Pascual Urieta, Mèdic Titular: Don José Fraile, Veterinari: Don Ruperto Sanz, Paleta: Mariano Ranz, Molí d'Oli: Viuda de Pascual, Fàbrica d'Alcohol: Tejero i Compañia, Espardenyeries: Miguel Lorente i Francisco Muñoz, Barberia: Bernabé Benedí, Carbons: Juan Gracia i Leoncio Lorente, Cafès: Joaquín Boráu i Donato Lorente, Casino: “Unión Agrícola”, Fusteria: Leandro Moros, Comestibles: Alberto Anadón, José Benedí, Manuel Cabrero i Francisco Usón, Comisionistes: Diumenge Francès, Jacinto Lasheras i Francisco Peiró, Estanc: Pedro Lorente, Farmàcia: José Bernal, Ferreries: Joaquín Sánchez i Francisco Usón, Modista: Jerónima Serrano, Fleques: Alejandro Cebrián i José Franco, Professor de Música: Leoncio Anglada, Propietaris Principals: Diumenge Francès, Enrique Cucalón, Dámaso López, Genaro Loscertales, Fernando Moros, Fermín Tejero, Genaro Tejero i Pablo Tejero, Sastreries: Manuel Peiró i Mariano Peiró, Servei de Carruatges: a Carinyena 2,50 pessetes i a Ricla 5 pessetes, Societats: “Sindicato Agrícola de Cosuenda” President: Don Pascual Hernández, Tavernes: José Benedí, Pedro García i Félix Mendoza, i Sabateries: Juan Marín i Ildefons Moros.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 28 d'octubre de 1911 són beneïdes en "la Plaza l a Iglesia" les campanes de la torre, que havien estat refoses en Sigonça per Colina y Compañía aprofitant la reforma de la torre en la qual es lleva els sostres a dues aigües i es col·loca una cúpula. Se'ls posen els noms de "María de los Ángeles", a la del nord, "Barbara" a la de l'oest, "Bernabé" (Valera), la major amb 734 kg., a la del migdia i "Petra", la menor amb 394 kg. a la de l'orient. La seva foneria es paga gràcies als fons parroquials i són transportades en els carros de diversos veïns, muntant-les en la torre els artesans.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1912 es comencen a rebutjar els patrons híbrids francamericanos “Aramón” i “Murviedro” a favor dels peus americans com “Rupestris Lot”, que resistia molt bé a la sequera i s'assentava molt bé tant en "el cascajo" com en "el royal" que no excedís de més del 30% de calcària, arribant al 88% de les plantacions i tenint com inconvenient la falta d'adaptació a la garnatxa, encara que "ligaba" bé amb el macàveu. També es va plantar amb “Riparia” en les ombries i “bagos”, que “ligaba” molt bé, i amb “Berlandieri”, encara que aquesta va trigar més en desenvolupar-se i donar fruit. El 5 d'abril d'aquest mateix any es treu per sisena vegada el Santíssim Crist en companyia del Sant Soterrament, després de missió i novena, els dies 10 i 30, i encara que la pluja no va ser immediata va ser benèfica i copiosa els dies 26 i 27 d'abril, salvant-se les collites, que ja es consideraven perdudes. En acció de gràcies es va organitzar una peregrinació a peu al Pilar de Saragossa.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1915 hi ha un nou atac de mildew, aquesta vegada als nous ceps americanes, que es deixa notar bastant. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1920 hi ha en Cossonda 1093 habitants i deu anys després, en 1930, 1001.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En l'any 1921 Cossonda aconsegueix un diputat provincial en la persona de Genaro Tejero López.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm;mso-layout-grid-align: none;text-autospace:none'> <span style='mso-bidi-font-size: 9.0pt;mso-bidi-font-family:Arial'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals del dia anterior, es proclama en "la Casa Lugar" la República.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1932 es crea la Denominació d'Origen Carinyena, sent Cossonda part d'ella.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1933 es posa en servei el Ferrocarril de via ampla que passa per Carinyena. Aquest any hi ha en Cossonda 940 h. de vinyer i 484 de cereal.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">En 1935 la producció de vi va anar de 1912600 l i la de cereal de 2385 Q.</span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 18 d'abril de 1936 l'Ajuntament aprova en Acta Municipal el canvi de denominació de diversos carrers, a saber: "la Calle la Fuente Nueva" a Avenida de Joaquín Costa, "la Calle las Eras Yermas" a Calle de Don Francisco Largo y Caballero, "la Calle la Ceida" a Calle de Pablo Iglesias, "la Plaza’l Mercáu" a Plaza de la República, "la Plaza la Iglesia" a Plaza de Palau y Hª Hernández, "la Carrera Auguarón" a Calle de Jiménez Asúa, "la Calle Nueva" a Calle de González Peña, "la Calle la Balsa" a Avenida de Lenin y "l'Estrecho l’Olmo" a Calle de Fernando de los Ríos. El 9 de maig l'Ajuntament també aprova en Acta Municipal el canvi de denominació de "la Carrera Almonací" a Calle de Don Santiago Ramón y Cajal. </span></font></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">El 19 de juliol de 1936 el Comandant de la Guàrdia Civil d'Almonesir de la Serra proclama en "la Casa Lugar" l'Aixecament contra la República i instaura el Nou Ordre. El 25 de juliol de 1936 s'acorda anul·lar la variació en la llista de carrers dels dies 18 d'abril i 9 de maig.</span></font></p> <p class=MsoNormal style='text-align:justify;text-indent:1.0cm'> <span style='mso-bidi-font-size:10.0pt;'><![if !supportEmptyParas]> <font size="2" color="#FFFFFF"> </font><![endif]></span></p> <p class="MsoNormal" align="justify" style="text-indent: 1cm"> <font color="#FFFFFF" size="2"><span lang="CA">Finalment dir, com contrast a les dades de 1860, que en 1940 la superfície conreada és de 1820 h i la no conreada de 1537,88 h (1236 h pròpies). D'una població de 929 persones hi havia 842 que tenien menys de 10 h en propietat, el 95,57% de la gent que tenia propietats, que feien 1526 h, el 65,13% de la de la superfície en propietat,  sent la superfície mitja de 1,61 h/persona, 37 persones que tenien de 10 h a 50 h en propietat, el 4,19% de la gent que tenia propietats, que feien 564 h, el 24,07% de la superfície en propietat, sent la superfície mitja de 15,24 h/persona, i 2 persones que tenien més de 50 h en propietat, el 0,22% de la gent que tenia propietats, que feien 253 h, el 10,79% de la superfície en propietat, sent la superfície mitja de 126,50 h/persona.</span></font></p> <p class=MsoNormal><font size="2" color="#FFFFFF"><![if !supportEmptyParas]> <![endif]><![if !supportEmptyParas]> <![endif]></font><o:p></o:p></p> <p style='text-align:center' class="MsoNormal"><font size="2"> <a title="Prem aquí per a veure el primer capítol" target="_top" style="color: #FFFFFF; text-decoration: underline; text-underline: single" href="nomestext/historia1.htm">Cossonda fins l’incorporació en el Regne d’Aragó</a><font color="#FFFFFF"> (Fins 1119) </font> </font> </p> <p style='text-align:center; text-indent:1cm' class="MsoNormal"><font size="2"> <a title="Prem aquí per a veure el segon capítol" target="_top" style="color: #FFFFFF; text-decoration: underline; text-underline: single" href="nomestext/historia2.htm">Cossonda al Regne d’Aragó</a><font color="#FFFFFF"> (1119-1707)</font></font></p> <font face="Times New Roman" size="2"></div> <div class=Section1> <p class=MsoNormal style="text-indent: 1cm"><span lang=PT style='mso-ansi-language:PT'> <font size="2" color="#FFFFFF"><![if !supportEmptyParas]> <![endif]></font></span></p> <p class=MsoNormal style="text-indent: 1cm"> </p> <p class=MsoNormal align="center" style="text-indent: 1cm"><span lang=PT style='mso-ansi-language:PT'> <font size="5" color="#FFFFFF"><o:p> <a title="Prem aquí per a tornar a la Història de Cossonda" href="nomestext/historia.htm">TORNAR</a></o:p></font></span></p> <p class=MsoNormal align="center" style="text-indent: 1cm"> </p> <p class=MsoNormal align="center" style="text-indent: 1cm"><span lang=PT style='mso-ansi-language:PT'> <font size="3" color="#FFFFFF"><o:p> <a title="Prem aquí per anar a la versió original" target="_top" href="historia3.htm">Anar-hi a la versió original</a></o:p></font></span></p> </div> </body>