Ho primer és necessari dir que per falta de documentació històrica no podem parlar de Cossonda com a tal fins 1142, que és el seu primer esment, en el Fur de Daroca, si no contem la cita d'Al-Udri en el segle XI cridant-la Quswilda, pel que no ens queda altre remei en aquest capítol que haver de parlar de suposicions històriques, ja que manquem de la data de fundació, i definir Cossonda com “la zona” fins l'any 714 , arribada de la invasió musulmana a aquestes terres, i de 714 a 1119 com “Quswilda” data de la incorporació d'aquesta en el Regne d'Aragó. Així que amb aquests aclariments anem avant.

 

Coneixem la població de la zona ja en l'Edat de Bronze pels nuclis de sílex que s'han trobat en els pobles de voltant, encara que aquests troballes són solts i no poden donar raó a l'establiment de nuclis sedentaris. Sobre l'any 1700 a. de C. s'atribueixen unes destrals als voltants de Carinyena (La Vega) i un microburil en l’Aldeol·la de Santa Creu, en la vall del Griu. D'art rupestre el més proper conegut fins ara són els conjunts de "Cerro Felío" i de "el Barranco del Mortero" en Alacó i d'alguna que altra mostra en Lumpiac. Sobre les formes de soterrament existeixen en coves, en Calcena i en Torrell de la Canyada, sota roca als voltants de Calataiud i en fossa tumular en Mesquita de Loscos. Aquests dades ens poden donar una petita idea de la vida dels primers pobladors de la zona.

 

Ja sobre l'any 1000 a. de C. es poden parlar de trobades en Muel, Alfamé, Llongars, Vilanova d’Orba, Aguiló, Llanga, Mainar, Vila-Real d’Orba, ho que ens dóna una densitat de població superior i sobretot una mostra de sedentarisme en la zona.

 

Durant la Primera Edat de Ferro ja es parla d'una veritable cultura en la Vall Mitja de l'Ebre, que abastaria fins la zona, amb poblats en Muel i Vilanova d’Orba i necròpoli en Èpila, situats en tossals. Sobre el 500 a. de C. ja es pot parlar de pobles en la zona com els sedetans, els llusons i els belaisques o beles trobant-se Cossonda en la frontera imaginària d'aquests dos últims. Conten les cròniques que vestien, a més d'altres vestidures, amb uns calçons curts i unes mitjanes, que sembla ser l'inici de la nostra vestimenta tradicional, i que s'alimentaven amb carns i vins barrejats amb mel. Aquests pobles s'enterraven en necròpoli i van arribar a existir veritables ciutats en la zona amb Nertóbriga, entre l'Almunya, Calatorat i Ricla, on s'encunyen monedes amb l'alfabet ibèric.

 

Molts historiadors donen sobre el segle III a. de C. l'origen aparent dels vinyers en la zona, encara que es creu que són molt més antics. L'any 197 a. de C. ja podem començar a parlar de romanització ja que se situa la zona en la Hispania Citerior, encara que aquesta sempre serà més palpable en la vall del Xaló i en la de l’Orba, amb Villae en Calatorat, l'Almunya o Muel, quedant Cossonda com una illa però sense arribar a la marginalitat del Pirineus o de la Serra de Gúdar.

 

En aquest temps es troben necròpolis romanes en Panissa, en Muel i en Calatorat, i dues Vies Romanes principals travessen la zona, la d'Emèrita Augusta a Caesar Augusta i la de Laminum a Caesar Augusta. Segons Traggia, els pobladors d'aleshores parlaven de vi "negre" en comptes de tint i del vi blanc. Perquè no se'ls espatllés li afegien productes molt variats, com el guix i la peix. Com encara no es coneixia la fermentació en bóta, que va anar un invent gal, es conservava el vi en enormes gerres, cridades dolies, on quedava fins ser envasat per a la venda o transport en pitxers i en àmfores amb forma de pastanaga, capaços cadascuna d'una mitjana de 26 litres. El vi es bevia en copes amples de poca profunditat, per a facilitar una última decantació i era apreciat per les seves virtuts psicotròpiques i medicinals, a més de condimentar plats diversos, emprar-se com remei per a mals d'estómac, bufeta, ciàtica i uns altres i beure's perquè donava calor i alimentava, com fins gairebé l'actualitat, més que per plaer gastronòmic.

 

L'any 27 a. de C., amb la creació de Caesar Augusta s'incorpora la zona al Convent Jurídic Caesaraugustà, dintre de la Província de la Hispania Citerior Tarraconensis.

Sobre la meitat del segle I, segons Jeronim de Sant Josep s'evangelitza la zona i es crea la Seu Episcopal de Carinyena, i l'any 103, segons la Crònica d'Aubert, és bisbe Sant Aradicià. En la segona meitat del segle III es trasllada aquesta Seu a Lleida, pertanyent la zona al de Saragossa.

 

L'any 293 es realitza la reforma política de Dioclecià i la zona segueix pertanyent a la província Tarraconensis. A principis del segle V les invasions visigodes són ja un fet, s'obre un període difús en la història, ja que només coneixem que l'any 586 el Regne Visigot es divideix en províncies i la zona quieta enquadrada en la d'Iberia, i que a principis del segle VIII la zona estava enclavada en el Territoria Caesaraugustanum.

 

En la primavera de l'any 714 Cossonda s'incorpora en el nou ordre musulmà, per Musa ibn Nusayr, pertanyent a la Marca Superior i al Districte de Saracosta. Se suposa que la població devia seguir sent la mateixa doncs tot just va existir colonització humana i es va respectar l'antiga religió dels pobladors per a qui va voler o es van convertir a l'Islamisme, però en Cossonda no sabem amb certesa el que va ocórrer encara que per la seva situació fora de vall ampla i zona de comunicació creiem que els seus pobladors van continuar amb la seva llengua mossàrab i religió cristiana passant al vassallatge de pobles com Almonacid que si que es va convertir.

 

A mitjan segle VIII es realitza la divisió en Qores. Quswilda  està en la d'Arth i de l'any 852 al 862 pertany als dominis dels Banu Qasi. L'any 873, després d'una campanya emiral que passa pel poble, cau en domini dels tuyibis. L'any 935 una aceifa de Abdarrahman III passa per Quswilda.

 

En el segle XI Al-Udri en les seves descripcions cita Quswilda. Aquesta passa a formar part de la Taifa Huidí de Saracosta (Regne dels Banu Hud) i l'any 1110 passa al domini dels almoràvits.

 

Finalment, dir que l'any 1119 Alfons I d'Aragó incorpora Quswilda al seu regne.

 

Cossonda al Regne d’Aragó (1119-1707)

Cossonda al Estat Espanyol Modern (1707-1936)