Comencem aquest capítol en 1119 amb la Incorporació de Quswilda al Regne d'Aragó per part del rei Alfons I. En principi també s'incorpora al Bisbat de Sigonça.
Així en 1121 es produeix la Batalla de Cutanda, prop de Calamotja, que obre els camins del Sud i assegura les terres ja incorporades. Per això Alfons I d'Aragó concedeix, entre altres pobles, a Cossonda la Carta de poblament en 1125, i repobla el poble amb bearnesos i bigordans i en menor part amb navarresos i muntanyesos aragonesos.
En 1127 Cossonda entra, fins els nostres dies, en el Bisbat de Saragossa, Arquebisbat des de 1318.
En l'any 1132 Ramir II d'Aragó concedeix el primer Fur de Daroca i en 1142 Ramon Berenguer IV de Barcelona i Príncep d'Aragó renova el Fur de Daroca concedit pel seu sogre de la manera següent:
"Ego, comes Raymundus Barcilonensis et princeps Aragone, concedo et otorgo istam cartam et istum forum et quidquid boni invenerint de his decem annis et do illis istos terminos de Vila Feliç ad Altea, a Cemballe, a Cubedo, a Cubillego, a Zafra, a Rodenas, a Sancta Maria , a Castiell Sauib, a Demuz, a Serreilla, ad Alpont, a la Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin, ad Vesa, a Fonte de Tossos, a Villa Nova, a Longares, a Cosuelda, a Codo, a Miedes, istas prenominatas cum suis terminis. Sunt testes: Lop Lopet, Artal, Arpa, Fortun Aztenaret, Garcia sanz de Vesa, Deus Adiuda, Pedro Martin, señior de Almaçan, Analdus Estopa [nnan], Guillen de [Sobirat] Berenguer de Barcilone, Mir de Luçan, Fortun Garces, maiordomo, Ernes Sanç de Siarç. Sancius Enegones, senior de Daroca, Bernardus, episcopus Cesaraugustanus. Dominante comité Raimundo in Barcilona et in Aragona et in Cesaraugusta. Regnante imperatore Leonis in Toleto et in Soria et in Calaforra et in tota Castella. Facta carta mense novembris, era M C LXXXª.
S [signo] Raimundi Comes. Signum regis [signo] Ildefonsi.
Qui voluerit corrumpere hanc cartam vel confringere rupta sint viscera eius et veniat super illum maledictio Dei et Sante Marie [et omnium ] sanctorum [et sit] male dictus et anatematizatus cum Juda traditore et cum Datam et Abiron in inferno habeat mansionem. Amen.”
Que significa: “Jo, Ramon, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, concedeixo i atorgo aquesta carta i aquest fur i qualsevol bé que hagin adquirit des de fa deu anys i els dono aquests termes de Vila-felitx, a Ateia, a Cimballa, a Cubel, a Cubillell, a Çafra, a Ródenes, a Santa Maria d'Albarrasí, a Castellfabib, a Ademús, a Serrella, a Alpont, a Cirad, a Torralva, a Muntó, a Llinars, a Martí del Riu, a Ossa, a Tosos, a Vila-Nova, a Llongars, a Cossonda, a Codes, a Medes aquests llocs assenyalats i els seus termes. Són testimonis: Lope López, Artal, Arpa, Fortú Aznar, Garcia Sanç de Vesa, amb l'ajuda de Déu, Pere Martí, senyor d’Almaçà, Arnalt Estopanyà, Guillem de Sobirat, Berenguer de Barcelona, Mir de Lluçà, Fortú Garcés, majordom, Inyigo Sanç de Siare, Sanxo Inyiguez, senyor de Daroca, Bernard, bisbe de Saragossa. Manant lo comte Ramon a Barcelona, a Aragó i a Saragossa. Regnant l'emperador de Lleó a Toledo, a Sòria, en Calahorra i en tota Castella. Feta la carta en lo mes de novembre de l'any 1142.
.Signe del comte Ramon. Signe del rei Alfons.
Si algú volgués corrompre o destruir aquesta carta siguin trencades les seves entranyes i venja sobre ell la maledicció de Déu i de Santa Maria i de tots els Sants i sigui maleït i anatematizat com Judes lo traïdor i amb Satà i Abiró tingui el seu estatge en l'infern, Amén.”
A principis del segle XIII al dirigir-se de Saragossa a València el rei Jaume I d'Aragó fa nit en Carinyena, pernoctant els seus arquers en Cossonda. En aquest temps es divideix el Regne en Merinats i Bailius. Cossonda està en el de Daroca.
En 1242 l'organització de la Comunitat d'Aldees de Daroca és un fet, Jaume I d'Aragó autoritza a les aldees les seves reunions per separat de la vila i sense presència dels seus representants. Aquest acte i altres fins 1271 suposen la fundació de la Comunitat. Aquesta era un veritable estat dintre d'un altre doncs, basant-se en el Fur de 1142, va establir els seus propis òrgans de govern, amb els seus oficials que es reunien en plegues, tenia representació en les Corts per separat de la Vila.
En l'any 1256 Jaume I d'Aragó aprova la divisió de la Comunitat d'Aldees de Daroca en 5 Sesmes, pertanyent Cossonda a la del Camp de Llanga.
En 1291 Alfons II d'Aragó concedeix al Senyoriu dels Lluna la vila d'Almonesir de la Serra, que fins llavors havia estat de reialenc, com Cossonda. A la fi d'aquest segle el Regne es divideix en Sobrejunteries. Cossonda està en la de Daroca.
Al juny de 1357 Pere IV d'Aragó visita Cossonda i presideix el dia 30 les primeres Corts d'Aragó que es van imprimir, celebrades en l'Església de Santa Maria en Carinyena. Però el 20 de febrer de 1363 la invasió de Castella arriba a Cossonda, on s'ajunten l'exèrcit castellà i els reforços manats per Pere IV d'Aragó. El poble queda totalment destrossat, així com Aguaró, Encinacorva i Panissa. La població es refugia en Carinyena. La guerra prossegueix fins el 16 d'abril de 1363 quan Pere I de Castella presa Carinyena, després de dos mesos de batalles en la comarca, i mana tallar les orelles, el nas i les mans a les persones que allí es trobaven, segons la tradició popular.
El poble es comença a construir de nou lentament i a la fi d'aquest segle es creu que l'Arquebisbe de Saragossa, Garcia Fernàndez d'Heredia, mana reconstruir el Castell de Cossonda, encara que alguns historiadors el daten del segle següent.
Al juliol de 1411 mor sense descendència Martí I d'Aragó. Anton de Lluna, senyor d'Almonesir de la Serra, es alia amb el Comte d'Urgell, pretendent a la Corona d'Aragó, i en aquestes terres tramen l'assassinat de l'Arquebisbe de Saragossa que donava suport a Ferran d’Antequera. L'assassinat es consuma el 1 d'agost, entre Ricla i l'Almunya de Donya Godina. Després, al sortir elegit Ferran en el Compromís de Casp com Rei, aquest confisca totes les riqueses dels Lluna, a Almonesir de la Serra, en favor dels Urrea, Comtes d'Aranda, que sí que li havien donat suport.
En 1463 Aragó es divideix en 12 Sobrecollides, divisió de caràcter administratiu, la Comunitat d'Aldees de Daroca, i Cossonda amb ella, s'integra políticament en la Sobrecollida de Daroca.
El 2 de novembre de 1495 els censors de Ferran II d'Aragó visiten Cossonda, donant la seva visita la següent relació:
SOBRECULLIDA
DE DAROCA
COMISARIO:
PEDRO CAPDEVILA, Ciudadano de Çaragoça
NOTARIO:
FRANCISCO VILANOVA
COSUENDA
Aldea de
Daroca
41
Fuegos
RVC:
Hon. Mossen Miguel Thomas, JD: Domingo Bernabeu - Domingo Valles, TT: Anthon
Aviego /a/, notario - Johan Serrano, escudero del comisario.
Mossen Miguel Thomas, vicario
Domingo Bernabeu
Berthomeu de Xorcas
Gonçalbo
Lazaro
Domingo
Julian
Miguel Quentin
Johan Vicent
Johan
Castilla
Pero
Riella
Johan
Lorent
Anthon
de Luecha
Johan
Pelexero
Jayme
Serrano
Pero
Perez
Johan de
Vergada
Domingo
Cibrian
Johan Sancho
Johan
Quentin
Johan
Serrano
Pero
Ferrandez
Martín
d'Alegria
Johan de
Luecha
Miguel
Crabero
Johan
Manso
Johan
Crabero
Johan
Pascual
Johan de
Val
Pero
Felipe
Miguel
Ximeno
Anthon
Climent
Simon de
Segura
Anthon
Royo
Pedro de
Gurita, pelayre
Jayme
Pardo
Johan de
Lope
Blas de
Langa
Simont
Lazaro
Mingo
Xarch
Domingo
Valles
Pascual
Ximeno
Mingo
Naharro
El cens de 1510 dóna per a Cossonda una població de 35 cases. Aquest any assisteix un representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada a Vila-Real d’Orba. A l'any següent assisteix altre representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Bàguena.
El 14 de febrer de 1526 Carles I d'Aragó ordena en tot el Regne la conversió dels musulmans aragonesos al cristianisme, ordre que sembla no tenir valor en el nostre poble per la falta de documentació d'aquests, però que encara així ressenyem per la important població flotant de religió musulmana que si que tenim constància que estava en el poble.
En 1528 assisteix un representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Romans. Poc després el Rector Mossèn Exarcos comença els primers cinc llibres conservats de l'església .
El 18 de gener de 1532 el visitador de la Arquediòcesi, en seu vacant per la mort de l'Arquebisbe Joan d'Aragó, Mossèn Francesc Torrellas diu en el seu decret de visita pastoral: "Es troba el lloc de Cossonda constituït per un nucli de 45 o 50 veïns amb els seus Regidors per al règim civil, lo seu petit hospital per a malalts i transeünts, la seva església parroquial situada a dalt i la seva ermita erigida en honor a Sant Joan". Amb aquest el Rector Mossèn Exarcos inicia els cinc llibres d'aquesta Parròquia, encara que tot fa pensar que feia temps que funcionava canònicament perquè el mateix Senyor Torrellas al·ludeix al disposat en el d'altres visites anteriors i només contant amb que dugués molts anys s'explica l'existència del temple Parroquial amb els seus quatre altars, l'ermita de Sant Joan amb el seu titular i la casa Rectoral amb les seves finques per a dotació a més de les primícies i els delmes que es pagaven per al sosteniment del culte.
En 1536 se certifiquen un hort i unes olives al culte de Sant Miquel.
En 1541 el cens dóna per a Cossonda una població de 37 cases.
Sobre la meitat del segle XVI daten els experts l'escriptura d'un manuscrit aljamiat, en llengua d'arrel llatina (en aquest cas aragonès amb castellanismes) amb caràcters aràbics, en el qual el seu transcriptor sembla ser del nostre poble, si es dóna fe a la signatura possessiva que encapçala el còdex, نخساعصثىيش طشلاي شممشا (Koshuwenda 'Abd Allâh), que significa “Abdalà de Cossonda”, encara que també podia tenir Cossonda com cognom àrab doncs en el cens de 1495 en Alfamé tenim a Braez d’Alcosuende i a Alii d’Alcosuende. Aquest manuscrit (Junta XXVI, folis del 31 al 84) que es coneix com ثءفث ثء شمضعهفثلا ضعثءفش ثى ثم ثم ؤخىفخ يث يع م ؤشقىشهى (Exte ex alquiteb quextá en él el conto de Du-l-carnáin) que significa “Aquest és el llibre que està en ell el còmput d'Aleixandre el Magne” el devia utilitzar aquest tal Abdalà per a predir el futur per mitjà de la astrologia doncs va enunciant les virtuts i faltes de tots els signes del zodíac.
En l'any 1559 es reconeix i amollona la Devesa de Cossonda. “la Bovería”, per part dels seus comissaris, notaris i regidors del poble.
En 1572 entra Rector en Cossonda Mossèn Jerónimo Miravete.
En 1578 visiten Cossonda els acompanyants del rei Felip I d'Aragó. Conten les cròniques que els va cridar l'atenció la riquesa i exuberància de les seves montanyes, i que van contemplar els habitatges que formaven el poble, estant aquestes agrupades al peu de l'Església Parroquial i format el casc per les actuals “Serretas”, les costes de “los Narros”, de “l’Amargura” i de “l’Hospital” i "l'Estrecho l’Olmo”, a les quals es van agregar en aquest segle "la Calle Nueva” i "la Carrera Auguarón”, per l'augment a 74 cases en 1578. També s'urbanitza l'antic “Fosal de San Juan” per a zona de mercat a l'aire lliure, "la Plaza’l Mercáu”, i el casc absorbeix l'ermita de Sant Joan, que estava als afores del lloc, on ara es troba "la Casa Lugar”.
Aquesta Ermita tenia un cimbalet sobre la porta i en l'interior tres altars: el central de llenç dedicat al titular Sant Joan Evangelista, el del costat de l'epístola de talla amb una imatge de la nostra Senyora d'escultura daurada, i a l'altre costat un quadre sobre taula representant a Santa Anna i una escultura de Sant Nicolau. Les parets que tancaven el recinte tenien una senzilla ornamentació.
L'església parroquial es trobava sobre un petit altiplà. En la seva torre, l'actual “Lisalta”, havia dues campanes i dos cimbalets. Altre cimbalet més petit estava col·locat en un finestral del cor. En l'interior hi havia quatre altars, el central dedicat a Maria Santíssima i pintat sobre llenç o taula amb un tabernacle de fusta adornat per quatre columnes tornejades i dos àngels que duien els atributs de la passió. En el costat de l'Evangeli estava l'altar dedicat a Sant Blai, pintat sobre llenç. Més endavant estava l'altar de Sant Bernabeu, també pintat, i finalment el més modern dedicat a Sant Miquel, representat en un llenç en el qual es esbossa el judici final. De les imatges d'escultura en aquesta època només havia dos en el temple parroquial: el crucifix petit de la sagristia i un major en el cor d'estil plateresc.
El 13 de maig de 1585 s'aproven pel m. J. Senyor Alonso Gregorio les ordenacions de la Confraria del Senyor Sant Joan en l'Ermita. Aquest mateix any visita la Comarca Felip I d'Aragó, pernoctant en Cossonda, i se li rendeixen grans homenatges en Carinyena amb dues fonts de vi, una de blanc i altra de tinto.
En 1586 s'erigeix canònicament la Confraria del Sant Rosari en l'Església i s'adquireix la imatge d'escultura, ricament ornamentada amb mantell daurat a l'estil de l'època. El primer diumenge d'Octubre s'estrena la imatge escultòrica que actualment honra encara la Confraria del Rosari, i el Reverend Pare Pedro Nogueras, Religiós Dominic del Monestir de la nostra Senyora de la Consolació de Gotor, erigeix la confraria a la qual van donar el seu nom tots els veïns d'aquest Poble. Contemporània a la fundació d'aquesta confraria va ser la del Dolç Nom de Jesús en l'Ermita que només es coneix per alguna cita incidental i per haver tingut després una capellania sota la mateixa advocació.
A la fi d'aquest segle se substitueix l'antiga Abadia, a l'esquerra de “la Cuesta l’Amargura”, per “la Casa Retorial”, en “la Replaceta’l Cura”.
En 1600 se substitueix en l'església l'antic altar de Sant Bernabeu, que estava pintat en la paret, i es col·loca el bust d'escultura del Sant. També es col·loca el bust de Sant Joan en l'Ermita. Actualment es guarda de llavors: les campanes, que encara que foses repetides vegades deuen conservar el bronze de les primitives, la creu parroquial de primera classe, i l'ordinària; una casulla encarnada de vellut llaurat amb algun altre ornament de menys valor, el quadre de Sant Blai que es venera en l'actual església, el crucifix petit de la sagristia i el major col·locat en la part alta de l'altar principal de l'actual església, el bust de Sant Bernabeu que ara es treu en les tronades, el de Sant Joan de l'Armita i la Verge del Rosari que venera la Confraria, que és la qual més mèrit té després del Crucifix de l'altar major com escultura antiga. Els altres quadres, escultura, imatges i joies pertanyen als segles XVII i XVIII.
Aquest mateix any assisteixen 2 representants de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Panissa i en 1602 altres 2 a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Carinyena.
Al juny de 1602 el Rector Mossèn Jerónimo Miravete, per raons de salut, deu renunciar al seu càrrec a favor del seu nebot Mossèn Domingo Miravete, però contínua vivint en el poble.
En 1603 assisteix un representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat de Daroca celebrada en Carinyena.
En 1609 es fa efectiva l'ordre de Felip II d'Aragó d'expulsió de tots els aragonesos moriscs que habiten el Regne, que encara que a Cossonda sembla ser que no li influeix demogràficament, llevat que prenguem com propi a Abdalà de Cossonda i a altres possibles veïns de la seva religió, si que li influeix econòmicament, ja que aquests treien de les terres de "royal" de sota “la Lisalta” el material argilenc amb el qual després treballaven en les seves terrissaires a Almonesir de la Serra, pagant per això i a més ajudant en obres de construcció de cases, o d'obres majors, com la mà mudèjar que existeix en la reconstrucció d'aquesta torre, treballant en el camp, creant sèquies, etc... Per a què serveixi d'exemple del desastre demogràfic que va suposar en la Comarca només calia veure com van quedar els pobles propers, en Alfamé van quedar 3 cases, a Almonesir igual, en Llongars 16, en Panissa 86, en Meçalotja es van expulsar 85, en Muel 306 i en Carinyena de 600 cases van quedar 365. Aquest any el país deixa d'organitzar-se en Sobrecollides i ara el fa en Districtes, pertanyent-nos el de Daroca, que no varia de límits.
A primers de febrer de 1619 el Rector Mossèn Domingo Miravete és nomenat Canonge de la S.I.M. de la nostra Senyora del Pilar i comença a regir la parròquia el Llicenciat Mossèn Pablo García Romeo, nascut en Belxit entre 1590 i 1592.
En 1621 Francisco de Miravete y Balaguer publica a Saragossa el “Certamen de San Ramón” en el qual honra al seu oncle Mossèn Jerónimo Miravete. A l'any següent, el 2 de Juny de 1622 mor aquest en Cossonda, sent enterrat el seu cadàver en el costat dret de l'altar major cap a la capella de Sant Blai de l'antiga església posant-se una làpida negra amb el seu nom. A l'edificar-se a fins del segle XVII la nova església parroquial es van traslladar a aquesta les seves restes, que encara reposen en el presbiteri de l'església al costat de la capella del Cor de Maria sota una làpida negra. Deixa en el seu testament 500 sous per a càrrecs i d'ells es pagaven 25 sous cada any per a un mestre de nens, també deixa altres 500 sous perquè la seva renda es destinés tots els anys a dotar una donzella pobra filla de Cossonda, altres 500, per a ajudar a estudiants de gramàtica, altres 500 per a celebrar tots els anys una festa a Sant Jeroni, i, finalment, propietats per a dotar amb esplèndides dues capellanies que va ordenar als seus hereus que fundessin en aquesta parròquia com en efecte les van fundar de deguda forma. Un detall singular mereix esmentar i és el que en el seu testament dóna a les seves hereves facultat per a modificar i revocar les seves disposicions i a pesar d'això, totes elles van ser fidelment complertes.
A partir de 1630 Mossèn Pablo García Romeo comença a donar forma al que seria “la Unión”. Oferta 500 escuts al municipi per a l'engegada d'algun sistema que esmorteixi la pobresa. L'Ajuntament sol·licita la constitució d'una cambra de blat, però encara que aquest no la desfeta no li convenç, pensant que les cambres més que remei de pobres són la seva perdició. La idea li rondava més per tenir bé assaonats els guarets, cosa que se solucionava amb la possessió de mules. La idea es concreta en la formació d'una cooperativa de pagesos que es reposessin les mules mortes sense costos excessius, sol pagant cinc escuts per entrar. Comunica la seva idea i a alguns els sembla bé i a la majoria cosa de riure , sobretot als rics, pel que recorre al bilbilità Juan de Eraso, personatge influent en la Comarca, perquè faci que dona altres 500 escuts, del rector, si l'Ajuntament finançava amb altres 500. Es parteix d'un capital inicial de 1500 escuts i el rector va A Valladolid on gasta 1000 escuts en 18 mules. Encara que al principi només es col·loquen 8, a poc a poc, amb condicions de pagament a tres anys i en tres parts iguals, es col·loquen les altres, resultant en l'operació un superàvit de 300 escuts. Després es van disposar els censals com fonts d'ingressos, que eren uns títols de deute. Els interessos generats per aquests concedirien al “unido” fins 50 escuts per mula que morís o 18 escuts per bou, ja que el propietari es quedava amb la carn i pell d'aquest últim. Per a evitar els embargaments de les cavalcadures per possibles deutes del pagès es va acordar la propietat d'aquestes per a “la Unión” i l'usdefruit per al pagès.
En 1646 el Districte de Daroca passa a anomenar-se Vereda de Daroca. Cossonda segueix en ella. La població és de 71 cases.
En 1647 Mossèn Pablo García Romeo mana imprimir en els tallers de Diego Dormer “Ordinaciones de la Unión de Labradores del Lugar de Cosuenda, instituida por el Lic. Pablo García Romeo, Retor de él, y por sus Jurados, Concejo y Universidad. Dirigidas al Excelentísimo é Ilustrísimo Sr. D. Juan Cebrián, Arzobispo de Zaragoza, del Consejo de Estado de S. M., Virrey de Aragón. Zaragoza, por Diego Dormer”, en foli de 20 paràgrafs.
El 4 d'agost d'aquest any es fa públic instrument de la Institució i Ordenacions de “la Unión” de Pagesos en Cossonda davant el Notari d’Aguaró, Pedro Gimeno, i el 10 d'octubre i davant el mateix Notari Senyor Gimeno el instituint i capítol de “la Unión” van corregir i van esmenar les primeres ordenacions amb les addicions i modificacions que aconsellava la pràctica arribant fins vint-i-vuit les ordenacions.
El 16 d'octubre de 1647 comença a funcionar oficialment “la Unión” doncs se celebra la primera reunió dels associats, sobre una tercera part dels pagesos de Cossonda, els més pobres, que ajuden al rector a solucionar els problemes que anaven sorgint en el projecte. S'acorden les quantitats d'entrada, 5 escuts per mula i 25 reals per bou, que es feia extensible al cònjuge però no als hereus, que si volien ingressar havien de tornar a pagar la quota per a les cavalleries que heretessin. Per a evitar problemes de falta de liquidés s'acorden la imposició de possibles vesses en funció del nombre d'animals posseïts i en relació 2 bous igual a una mula. El problema de la falta de moneda, doncs gairebé totes les transaccions es realitzaven per mitjà de la barata, es va solucionar amb “el Campo la Unión”, que seria llaurat i collit en comú i així s'aniria plantant cara a les vesses ja que era més fàcil pagar en treball que en diners.
A partir de 1649 comença a donar fruits “la Unión” amb una excel·lent collita. Amb el que es va recollint en “el Campo la Unión” es van pagant les mules i encara sobra per a préstecs de cereal per a la sembra o per a atendre les necessitats dels pagesos pobres en canvi de treball. Quan aquest camp entra en ple funcionament s'habiliten tres graners custodiats amb tres claus i així una part de cereal es podia repartir entre els pagesos que el necessitessin per a sembrar, amb una petita taxa i a retornar amb facilitats, dos almuds per cafís. Altra part es reservava per a vendre i per als pagesos més necessitats, els quals anaven sense mula i amb una aixada a treballar a “el Campo la Unión ”, 3 cafisos d'almoina a l'any. També van existir problemes com els dubtes que contagiaven els quals no pertanyien a “la Unión” a “los Unidos” sobre els beneficis, cosa que va esmenar el capellà prometent pagar el treball als pagesos que acudissin a “el Campo la Unión” sense intervenir el resultat de la collita i posant de la seva part fins completar la quantitat de 100 cafisos. Aquest gestiona davant l'Arquebisbe de Saragossa, Juan Cebrián, que es pugui treballar el camp comunitari sense desatendre les obligacions religioses i dóna llicència a “los Unidos” per a treballar “el Campo la Unión” en diumenges i els premia amb 40 dies d'indulgència. També dictamina pena d'excomunió als quals perjudiquin aquest treball duent-se part de la collita. Per exemple en 1649 es van recollir 63 cafisos de blat en “el Campo la Unión”, pel que el rector havia de lliurar 37, però va elevar la seva aportació fins 50, al que l'Ajuntament va respondre amb altres 25. Això va animar a nombrosos pagesos que encara no formaven part de “la Unión”, que van sol·licitar la seva entrada i se'ls va concedir amb l'aportació de dues mitges de blat per persona.
En 1654 es publica, imprès en els tallers de Diego Dormer i costant 5000 escuts, el “Tratado de la execución de la unión, tesoro y reparo de Labradores del Lugar de Cosuenda. Dedicado al Supremo Hacedor de todas las cosas, Dios, y á su Divina Providencia. Zaragoza, por Diego Dormer”, en quartilla, amb la idea de promoure la seva extensió per tot el regne. En ell diu que els principals càrrecs són els majordoms encarregats del cobrament i administració de rendes i que eren elegits anualment per Assemblea General els dies de Nadal i Any Nou, lliurant els comptes i sense poder tornar a sortir en 10 anys. Les tres claus de l'Arxiu quedaven una en poder dels majordoms, una altra en poder del Jurat Major del poble i l'altra en poder del Rector de la Parròquia, tenint-se que ajuntar obligatòriament els tres per a obrir-lo. Altra condició deia que en cas de finalitzar “la Unión” la meitat del capital es reservés per a misses per a la seva ànima i l'altra meitat per als pobres del poble, i també diu que encara que només hagués una persona interessada en la continuïtat de “la Unión”, bastés per si sol i es quedés amb tot l'interès de “la Unión”. Cada mula hauria de treballar una determinada extensió de cereal en el terme municipal, 6 “jubadas” o iovades de 4 “rejas” o labors anuals, cada bou 3 “jubadas” de 4 “rejas”. En cas de no disposar d'aquesta superfície es podria completar a raó de 1200 ceps per ”jubada” de 3 “rejas”.
El 17 de gener i 3 de febrer de l'any 1669 Mossèn Pablo García Romeo i “los unidos” revoquen les primitives ordenacions i estableixen altres quinze noves que queden vigents, segons l'instrument atorgat davant el Notari d’Aguaró A. Padules.
El 3 d'agost de 1672 mor en Cossonda el Rector Mossèn Pablo García Romeo, després d'haver rebut els Sagraments de la Penitència i de la Extremunció, però no el Sant Viàtic, a l'impedir-ho els vòmits de la seva última malaltia. Les seves restes van ser duts a l'Ermita de Sant Joan en la qual van rebre sepultura. No es té notícies que d'allí hagin estat exhumats, i per consegüent, allí es van deure quedar quan l'Ermita es va transformar en presó i corrals, i allí estan a dia d'avui convertits en pols. Millor honra devien haver procurat els cossondans del segle XIX a les seves restes mortals que la de ser trepijats pels toros amb els quals el poble es diverteix. Encara que els del segle XVIII van fundar un aniversari anual per la seva ànima pagada per “la Unión” de Pagesos.
El 2 de febrer de 1673 prend possessió de la Rectoria de Cossonda Mosen José Torres Busal.
El 7 d'agost de 1674 es dóna el succés de "la Forma Perdida”. Reproduïm una crònica de l'època “Á pocos anyos que estaba Rector el Dr. Torres baxaban el Viatico de la Yglesia antigua, el día ocho de agosto, digo día siete de agosto de 1.674, para comulgar acá baxo á Ygnacio Lescano, quién murió á el otro día ocho, baxaban el globo con dos formas; la una, para el enfermo; la otra, para la adoración del pueblo: E aquí que se levanta una tempestad furiosa de aire, que las varas del palio hirieron á el Sacerdote en la cabeza. El Sacerdote levantó la mano derecha sobre la capita y cubierta del vaso, o globo, el viento descubre el vaso; arrebata la una Forma. Estubo perdida hasta el otro día. Púsose en penitencia todo el pueblo y buscó con lágrimas á su Dios perdido, hallole un niño hijo d'algo. Y en acción de gracias se hace la fiesta todos los años como el día del Corpus; el Señor hizo un potente sermón y procesión” que significa “A pocs anys que estava Rector lo Dr. Torres baixaven lo Viàtic de l'Església antiga, lo dia vuit d'agost, dic dia set d'agost de 1.674, per a combregar aquí baix a Ygnacio Lescano, qui va morir á l'altre dia vuit, baixaven lo globus amb dues formes; la una, per al malalt; l'altra, per a l'adoració del poble: I aquí que s'aixeca una tempestat furiosa d'aire, que les vares del pal·lio van ferir al Sacerdot en lo cap. El Sacerdot va aixecar la mà dreta sobre la càpita i coberta del got, o globus, lo vent descobreix lo got; arrabassa la una Forma. Va estar perduda fins l'altre dia. Es va pondre en penitència tot lo poble i va buscar amb llàgrimes al seu Déu perdut, lo va trobar un nen fidalc. I en acció de gràcies es fa la festa tots els anys com lo dia del Corpus; lo Senyor va fer un potent sermó i processó”, situat on es va trobar, posant, a més, el nom del nen que la va trobar, José Vallés, de sis anys d'edat. Potser aquest fos el detonant per a plantejar-se de debò la construcció de la nova església, ja que, per l'explosió demogràfica que havia suposat “La Unión ”, el poble havia creuat a l'altre costat del riu.
En 1675 assisteix 1 representant de Cossonda a la Plega de la Comunitat d'Aldees de Daroca celebrada en Carinyena.
En l'any 1676, segons l'Ordenança de la Comunitat d'Aldees de Daroca, s'ajusten els pesos i mesures amb els de la ciutat de Saragossa, sota pena d'infracció de 60 sous. La unitat de longitud era “la vara” (0,772 m.), que es dividia en 4 “palmos”, pams, (0,193 m.) o en 3 “tercias”, tèrcies, (0,257 m.). La unitat de pes era la “arroba”, arrova, (12600 g.), que es dividia en 36 “libras”, lliures, (350 g., l'actual “cuarto y metá”). La “libra” es dividia en 12 “onzas”, unces, (29,16 g.) i la “onza” en 16 “adarmes” o “arienzos” (1,8 g.). La unitat de capacitat en els àrids era el “cahíz” o “cafiz”, cafís, que es dividia en 8 “medias”, mitges, i la “media” en 12 “almudes”, almuds. També era la “fanega”, que es dividia en 4 “cuartales”, quartals, i el “cuartal” en 4 “cuartillas”, quartilles. L'oli s'amidava en “arrobas”, arroves, (13,93 l.), que es dividia en 36 “libras”, lliures, (0,39 l.). L’aiguardent s'amidava també en “arrobas”, arroves, (13,33 l.), que es dividia en 36 “libras”, lliures, (0,37 l.). I el vi en “alqueces” o “nietros”, alqueços, (118,92 l.), que es dividia en 12 “cantaros”, càntirs, (9,91 l.), i el “cantaro” en 16 “cuartillos”, quartills, (0,62 l.)
En 1681 es comença la construcció de la nova església, posant Mossèn José Torres Busal 1000 lliures jaqueses i ajudant els veïns. El 15 de desembre de 1686 es beneeix el nou temple i es traslladen els accessoris de l'Església antiga a la nova. Concorren a aquest acte els beneficiats i veïns de Cossonda, els Capítols eclesiàstics d’Aguaró i d'Almonesir de la Serra i altres molts sacerdots, els ajuntaments d'ambdues viles i molts dels seus habitants. (Per a veure el Plànol turístic de l'Església prem aquí). (Versió original en castellà)
Mossèn José Torres Busal deu posar 500 lliures jaqueses més per a veure construït el nou temple pels seus dos defectes: 1. Va caldre revestir de rajola els seus murs de terra i 2. A l'estar aixecat al costat del riu, es va fer necessària tota una defensa de tapia que lliurés al temple de possibles inundacions, inici de la canalització del riu, que al separar el poble en dos va obligar a la construcció dels dos primers ponts, el de “la Plaza”, per als vianants, molt diferent de com el coneixem ara, i el de “la Fuente”, per a cavalleries i carros.
Aquest temple no estava tan complet com el coneixem avui perquè la torre era un senzill campanar situat a l'altura d'on ara està el rellotge, mancava de les capelles de Sant Joan, Sant Bernabeu i el Santíssim Crist, que van ser construïdes en el segle següent, però ja tenia les seves tres naus cobertes per voltes de canó, el seu creuer coronat per la cúpula i el seu òrgan, que va deure ser el mateix de l'església antiga, agregant-li l'aflautat.
També faltaven encara els retaules i només havia en el presbiteri una taula altar amb el seu Sagrari i el Crucifix gran que encara existeix en la part alta de l'altar major, sent el mateix que havia en l'Església Antiga, doncs els seus trets escultòrics el fan anterior al segle XVII, assemblant dels segles XIV o XV. L'organització dels altars va anar: En el costat de l'Evangeli, el lloc que ara ocupa l'altar de Sant Ramon, Sant Bernabeu, i a l'altre costat, on ara està Sant Antoni de Pàdua, Sant Joan de l'Armita, dut del seu temple, pel que suposadament s'abandonen tant l'Església Antiga o Alta com l'Ermita de Sant Joan en favor del nou temple.
El 2 d'octubre de 1696 Mossèn José Torres Busal deixa la Parròquia de Cossonda en benefici de la de Sant Pau de Saragossa deixant 400 lliures jaqueses per a la construcció de l'Altar Major de la nova església. Ocupa el seu lloc el seu nebot Mossèn Juan Bautista Busal, a qui devem part de la nostra història pel seu zel i ordre en l'Arxiu Parroquial. El 19 de març de 1697 Mossèn Juan Bautista Busal celebra la seva primera missa com Rector.
A principis del segle XVIII es realitza el Retaule de l'Altar Major col·locant en el seu centre la Reina dels Àngels, titular de la Parròquia, als costats les imatges de Sant Pere i Sant Pau, en la part alta l'antic crucifix i sobre les cornises de les quatre columnes les estàtues dels quatre evangelistes. També es va fer els dos nous altars, un a Sant Bernabeu, que no havia més imatge que el bust baixat de l'Església Antiga, que encara es treu en les tronades, i que estava col·locat en un altar provisional, on ara està Sant Ramon, encara que sense el segon cos que ocupa el quadre de Santa Llúcia, i altre a Sant Joan de l'Armita, amb el bust que estava en la seva Ermita, on ara està Sant Antoni de Pàdua, i que tampoc tenia el quadre de l’Immaculada, agregat posteriorment.
Les imatges eren les quals actualment estan en les columnes. Van costar aquests altars 500 lliures jaqueses cadascun, sent pagat el de Sant Joan per la Rectoria, i el de Sant Bernabeu, encara que gens consta, va deure ser pagat pels jurats i el poble. Així es van aconseguir fer les escultures de cos sencer i tallar i daurar ricament els altars, col·locant-los en els testeros del creuer i omplint així els dos buits principals.
L'estat del poble en aquests anys era esplendorós. Hi havia unes 250 cases, que ja s'estenien homogèniament als dos costats del Riu. “La Unión” de Pagesos duia una vida puixant doncs estaven inscrits tots els pagesos, i no sol estaven assegurades les divuit mules comprades pel rector Romeo, sinó totes les del poble, així com els bous. A un toc especial de campana en dies determinats acudien “los unidos” a treballar els camps de la Societat. El qual no acudia pagava deu reals de multa i el qual promovia algun altercat vint. Tots els anys assistien “los unidos” a la festa de Sant Anton, i després de la festa se celebrava la junta general, de la que els majordoms presentaven els comptes de l'any anterior i es nomenaven els càrrecs per a l'any següent.
En l'ordre religiós, al Rector se li pagava el “diezmo”, la desena part de tots els fruits, que el dels cereals es pagava en les mateixes eres, el de l'oli en el molí, i els quals havien venut les olives el pagaven en diners, i el dels raïms devien dur-ho els colliters als mateixos trulls de la Rectoria, abonant el Rector un diners per cada càrrega, el que podia dur una cavalleria, actualment normalitzat en 100 kg., com gratificació per dur-se-la. Després tots els 3 de maig es duien els bestiars a "la Casa Lugar" per a elegir el “diezmo”, que una vegada elegit era costum que el Rector convidés als colliters. D'aquest “diezmo” el Rector pagava la quarta part a l'Arquebisbe de Saragossa i les altres tres quartes parts passaven a engrossir les pertinences de la Rectoria, encara que la desena d'anyells i oli li pertanyia per complet, a més de tenir les ofrenes de cera i pa en els soterraments, i la “renta de la primicia”, que administraven els Jurats sota la vigilància del Rector, i amb la qual s'atenia a pagar al Sagristà i les despeses del Culte. La Rectoria la componien el Rector i tres beneficiats, un que ocupava la capellania de Sant Miquel, celebrant tres misses setmanals en el seu altar, i dos que ocupaven les capellanies de Miravete, celebrant dues misses setmanals en l'altar de Sant Blai. Aquesta Capellania tenia també les seves finques i rendes pròpies.
En 1700 mor sense descendència Carles II d'Aragó Es desencadena una lluita per la successió de la Corona que divideix al país doncs d'una banda, els més, estan a favor de Carles d'Àustria i per una altra, els menys de Felip de Borbó. Es desencadenen fortes batalles als voltants i el Rector demana als cossondans que no intervinguin. Encara així els exèrcits prenen moltes vegades cavalleries, es produeixen robatoris, etc... El país es comença a decantar més per Carles d'Àustria, que jura els furs, però Felip de Borbó dóna un gros cop d'efecte en la batalla d'Almansa i es corona rei en 1707.
Cossonda fins l’incorporació en el Regne d’Aragó (Fins 1119)
Cossonda al Estat Espanyol Modern (1707-1936)