Comencem aquesta ruta de la Indústria recordant que si té aquest nom és perquè ens va a dur a conèixer, a més d'altres coses, part dels edificis i cellers que es van construir a la fi del segle XIX quan la fil·loxera va atacar el vinyar francès i el mercat d'aquest país es va haver d'abastar de pobles com el nostre, creixent el poble sobretot en cellers, però també en algunes cases i serveis. De passada aprofitarem per a veure el que ens queda. (Prem aquí per a veure el Plànol turístic de Cossonda) (Versió original en castellà)
Com en les altres rutes ens situem en “la Plaza’l Mercáu” [1], oficialment Plaza de España i que com ja hem dit en les altres rutes va començar sent un petit cementiri medieval, “el Fosal de San Juan” i després va ser urbanitzada sobre el segle XVI per a mercat a l'aire lliure i com lloc d'execucions públiques. Aquí ens trobem l'antiga posada, del segle XVI, i algun ràfec tradicional en les cases, a més de poder-nos imaginar on ara es troba “la Casa Lugar”, l'edifici groc que fa d'Ajuntament, l'antiga ermita de Sant Joan que ja en els anys que comprèn la nostra ruta estava en decadència, doncs havia estat desamortitzada en 1836.
També tenim els murs de defensa del riu amb els fonaments originals de finals del segle XVII, no així el mur, derrocat diverses vegades pel riu, i un petit pont per als vianants, “el Puente la Plaza”, vestigi del primer, de finals del segle XVII també.
Així que ens apropem a “la Casa Lugar” i comencem a pujar per “la Carrera Auguarón”, entrant en “el Rabal de Carrauguarón”, abans conegut com de "San Juan", i ens podem anar fixant mentre pugem, a mà esquerra, en les porxades d'algunes cases i els ràfecs.
Quan arribem a un encreuament en Y collirem la de l'esquerra, “la Cuesta la Iglesia Alta”, i continuem pujant a poc a poc i entrant en la zona dels cellers, fins que arribem a un punt al que conflueixen molts carrers, “el Parque” [2], on a la dreta ja comencen a veure's les típiques coves de Cossonda excavades sota terra.
Donem mitja volta i tornem un poc per on hem vingut agafant ràpidament “la Carrera los Envases”, que ens surt a mà esquerra. Aquí si que estem ja en plena zona de cellers, i d'indústria, doncs si aquest carrer té aquest nom és per la fàbrica de “envases” metàl·lics, embuts en català, que en s'hi trobava.
Mentre la caminem podem anar observant alguna de les coves que ens surten al pas i hi ha una especialment que la separa del carrer un enreixat que fa de porta, podent així deixar veure al vianant com és per dintre.
Un poc més endavant, a l'esquerra, tenim la cova [3], dintre de l'edifici franquejat per una bonica porxada, on “las Bodegas Tejero”, les més antigues d'Aragó que encara funcionen, emmagatzemaven i envellien els seus vins.
Continuem entre cellers fins arribar a altre encreuament al que accedeixen diversos carrers, on hi ha un cartell del “eje de Comunicación de la Sierra de Algairén” i que té una replaceta a l'esquerra que dóna entrada a “la Bodega los Moros” [4]. Com dada curiosa, aquest celler es va convertir durant uns dies, al març de 1995, en un preciós bar excavat sota terra, ja que aquí el director de cinema Julio Medem va prendre diverses seqüències per a la seva pel·lícula “Tierra”.
Tornarem sobre els nostres passos agafant ràpidament la costa que ens surt a la dreta, “la Cuesta’l Retor”, que té aquest nom perquè la va manar fer a mitjan segle XVII el llavors Rector de Cossonda Mossèn Pablo Romeo perquè els carros poguessin pujar sense perill cap a les noves terres que es començaven a conrear en “la Unión”.
Mentre ascendim podem anar veient diferents edificacions del segle XIX amb els seus cellers, amb alguna porxada i ràfec tradicional, i anem també vorejant a l'esquerra la part alta de “las Bodegas Tejero” fins que un gran edifici [5], els trulls d'aquests cellers, ens surt al pas havent de vorejar-lo per l'esquerra.
Podem anar apreciant les vistes que ens apareixen del poble.
També de “la Lisalta” i de part del terme ara que ja la costa ens deixa respirar un poc.
Mentre anem girant cap a la dreta, sempre vorejant els trulls de “las Bodegas Tejero”, fins que arribem a un petit edifici que feia de bàscula [6], primer pas dels raïms abans d'entrar en els trulls d'aquest celler.
Seguirem pel camí asfaltat caminant entre vinyes, a l'esquerra, i pins, a la dreta, tenint molta atenció amb “el Cierzo", si bufa, doncs entrem en la part dels cellers que nosaltres cridem “Buenos Aires”.
Aquestes petites piràmides de maçoneria que ens surten al camí es diuen “lumbreras” i són respiradors que tenen els cellers que es troben sota camí, servint per a “joriar el vino”, renovar l'oxigen que hi ha dintre del celler, els dies que bufa "el Cierzo".
Mentre caminem podem veure a la dreta el poble i unes boniques vistes de la Serra d'Algairé i a l'esquerra diferents termes de camps: “la Celada”, “Zagalcerro” i “la Rebollosa”, i al final del camí “la Plana” i “Carrauguarón”, que és quan arribem a un encreuament [7] i collirem el carrer de la dreta, començant a baixar.
Continuem el descens entre alguna casa derruïda i més cellers, contemplant l'arquitectura tradicional d'elles i podent-nos apropar a una que té la porta de barrots i ens deixa veure el seu interior.
Així arribem altra vegada a l'encreuament on està “la Bodega los Moros” [4] prenent ara la primera de l'esquerra, per “la Paretera”, oficialment Calle de la Diputación Provincial de Zaragoza, fins que arribem a altre encreuament [8], podent seguir recte per a veure algun celler de caràcter tradicional més.
Per aquest encreuament, conta la llegenda, que els dies de fred i neu a boca de nit s'apareixen, quan camina un sol, dos petites nenes vestides de blanc, que diuen ser germanes i tenir molt fred, i que demanen per favor a qui es troben que els dugui a la seva casa per a refugiar-se de la tempestat, doncs elles es troben perdudes, desapareixent en el moment que aquest es torna per a obrir la porta de la seva casa. La veritat que fins 1998, any que es va asfaltar el carrer, encara es podien veure, al peu de la porta d'un celler d'un poc més amunt [9], dos petites llosetes amb el nom de dues germanes.
Deixem les llegendes i en l'encreuament seguim per “la Paretera”, ara Calle Escuelas, deixant l'edifici d'aquestes, d'intervinguts del segle XX, a l'esquerra.
Una mica més baix un petit parc amb una bàscula de ferro [10] ens recorda l'edificació, demolida en 1998, que feia de bàscula abans d'entrar en altres trulls de “la Bodegas Tejero”, ja que la seva seu estava en el conjunt d'edificis de la dreta i on a més de trulls, feia de alcoholera ja pel segle XVIII.
Aquest conjunt d'edificis el coneixem com “la Fabrica”.
Si anéssim pel camí de l'esquerra en 7 minuts arribaríem a el “Parque de la Fontanilla” on podem tirar un mos si cal i refrescar-nos amb les seves aigües.
Creuarem el riu per “el Puente’l Río Alto" on ens surt a l'esquerra “la Casa Cipriano” [11], curiós lloc on tenim innombrables instruments de treball tradicionals exposats com si ens trobéssim en un museu etnològic i gens més passar aquesta casa ens surt a l'esquerra un carrer que ens duu en un parell de minuts a el “Parque del Río Alto”, on també podem tirar un mos si no l'hem fet en “la Fontanilla”.
Al peu d'aquest encreuament tenim un edifici de nova construcció que pertany a “Grandes Vinos y Viñedos”, que és una societat composta entre diversos Cellers Cooperatius de la Comarca i altres socis, i aquí es solen envellir en tonell alguns vins.
Davant aquesta el conjunt d'edificis que eren “la Bodega Cooperativa de San Bernabé” [12], fundada en 1955 i refundada en 1997 amb altres cooperatives en “Grandes Vinos y Viñedos”. Aquí és on actualment es concentra gairebé tota la producció de vins de Cossonda, i si voregem l'edifici fins la seva entrada, girant a la dreta, podrem degustar o comprar, si està obert el celler, els diferents productes vinícoles que ofereix el nostre poble, com la afamada “Pajarilla”.
Després d'aquest, i amb el cap buidat, hem de tornar altra vegada fins “el Puente’l Río Alto” i començar a baixar per “ el Paseo”, a mà esquerra, oficialment Paseo de los Plátanos.
Ràpidament ens trobarem a la dreta l'entrada principal de “la Fabrica” [13] amb dos característics bancs al costat de la porta, podent apreciar el ràfec de la seva teulada. Al altre costat tenim el riu i un hort, sota la Cooperativa.
Un poc més baix ens surt ”la Fragua” [14], on encara podem admirar la construcció i treball del ferro de forma tradicional, i alguna casa tipus de meitat del segle XX i a l'altre costat del riu un petit bosc de oms secs que amaga les ruïnes del molí de farina de Cossonda.
Seguint arribem al Centre Cívic “la Unión” [15], que conta amb bar, pavelló, pistes esportives i piscines, i davant tenim “la Pirra”, altre petit hort.
Així ens fiquem en “el Rabal de la Fuente Nueva” [16], del segle XIX, i que es diu així perquè si ens fixem sota les escales del Centre Cívic “la Unión” hi ha unes petites boques d'aigua. Allí es trobava, fins que les successives reformes de 1989, 1995 i 2001 gairebé l'han enterrat, “la Fuente Nueva” després coneguda com “l’Abrevadero” perquè la salinitat de les seves aigües només permetia beure als animals.
En aquest “Rabal” encara veurem alguna casa característica i també algun ràfec tradicional mentre passem al costat del reformat “Puente la Fuente”, del segle XVII, i arribem a l'altura de “la Casa Lugar” [1], reconstruïda en 1986, que en el temps que ens comprèn aquesta ruta ja havia deixat de ser ermita, tenim la seva explicació en la ruta de "la Unión", i s'havia convertit en presó, escoles, corrals i, finalment en “la Casa Lugar”, principi i final d'aquesta ruta.