Aquest recorregut ens durà a conèixer la part més antiga del poble, cosa que és difícil apreciar per les contínues reformes que han sofert les cases durant el temps però encara queden detalls que ens poden abstreure als temps medievals, temps que en el nostre poble comencen en l'any 1363, encara que la nostra primera documentació data de 1142. Serà difícil trobar vestigis anteriors a aquest any doncs el poble va ser totalment destruït per la invasió de Castella i va caldre reconstruir-lo. (Prem aquí per a veure el Plànol turístic de Cossonda) (Versió original en castellà)

 

Així que iniciem el nostre camí en “la Plaça’l Mercáu” (Plaza de España) [1], abans “Fosal de San Juan” i urbanitzada en el segle XVI per al mercat a l'aire lliure i per a les execucions públiques, sent aquest lloc més ampli i cabent molta gent.

 

En ella podem apreciar l'antiga posada i algun ràfec tradicional en les cases, a més de poder-nos imaginar on ara es troba “la Casa Lugar”, l'edifici groc que fa d'Ajuntament, l'antiga ermita de Sant Joan, edifici restaurat en 1986, i que, encara que ara no tingui molt valor arquitectònic, si que té bastant valor històric per a nosaltres.

 

Aquesta ermita es va alienar a la Rectoria de Cossonda en la Desamortització de Mendizábal de 1836, passant a ser presons, escoles, corrals i, finalment, seu de l'Ajuntament. Les parets d'aquesta ermita  eren bastant senzilles i les rematava un petit cimbalet que estava sobre la porta. Dintre tenia tres altars: el central, dedicat a Sant Joan Evangelista, de llenç, el del costat de l'epístola, amb una imatge de la nostra Senyora, d'escultura daurada, i a l'altre costat un quadre sobre taula representant a Santa Anna i una escultura de Sant Nicolau. En aquest lloc se suposa que segueixen les restes de Mossèn Pablo Romeo, promotor de "el Tratado de la Unión”, doncs va ser enterrat en aquesta ermita el 3 d'octubre de 1672.

 

Dels dos carrers que pugen elegirem la qual posa Calle Trévedes, que en breus ens deixa en “la Plazuela las Estrebedes” [2], rec·colecta plaça on encara tenim una característica porxada tradicional, de mig punt, i una antiga llosa de ceràmica amb el nom de la plaça.

D'aquí i cap a dalt, a partir d'ara cal estrènyer-se bé el calçat doncs anem a pujar un desnivell de 40 metres, entrem en el recinte medieval pròpiament dit per “la Calle l’Horno”, a mà esquerra es trobava l'antic forn, i en uns metres arribarem a “la Replaceta’l Cura” [3], a mà esquerra, on encara podem apreciar, però molt transformada, l'antiga “Casa Retorial”, és a dir, on es trobava el Capítol Eclesiàstic de Cossonda i es pagaven els delmes, es deixava el vi en els trulls, etc...

 

Pujarem per “la Cuesta la Retoría” (Calle Rectoría), on tenim algun ràfec tradicional, i a l'arribar a l'encreuament de carrers entrem en “el Rabal de la Serreta” [4]. En l'estret que va en pla [5] tenim diverses cases tradicionals i alguna d'elles amb la porxada tradicional. En una d'aquestes cases, conta la llegenda, que quan en 1833 el General carlí Conesa controlava Cossonda, els no partidaris d'aquests, que els buscaven per a capturar-los, es van amagar en els seus passadissos sense que fossin oposats, salvant així la vida.

 

Tornem una mica i seguim pujant a mà esquerra per la primera (Calle Serreta Alta), on si l'arracada ens deixa podem començar a admirar les vistes del poble, a un costat, i del Castell, a l'altre a més d'algun celler que surt al nostre pas.

 

Quan arribem a un encreuament de camins [6], seguim pel de la dreta, que va pujant encaixonat per una antiga fossa de defensa del Castell convertit en camí, per on podem apreciar alguns petits buits sota la muralla que diuen les llegendes de tradició popular que formaven part dels antics túnels que existien per sota del Castell i que es comunicaven amb algunes cases, arribant fins i tot fins “la Caseta las Brujas”, al costat del riu.

 

Continuem fins que l'altura que hem guanyat ens permet arribar entre "la Torre la Lisalta” i “el Peirón de la Forma Perdida” [7].

  

D'aquí seguirem per una petita sendera que surt a mà dreta i en pocs metres ens deixa en el que era el Castell de Cossonda [8].

 

Aquest castell sembla ser que va ser manat reedificar, l'anterior havia estat destruït en la invasió de Castella de 1363, pel llavors Arquebisbe de Saragossa García Fernández d'Heredia a la fi del segle XIV, encara que alguns historiadors el daten del segle XV. A l'ésser de règim eclesiàstic s'organitzava en dues parts, el refugi, al nord, i l'església al sud, servint el refugi per a allotjament de futures visites de l'Arquebisbe i l'església per al recolliment dels nostres avantpassats.

 

D'ell ens queda “la Lisalta”, antiga torre de l'església d'estil gòtic-toledà, gòtic pels seus finestrals geminats, que tant van caracteritzar les obres apadrinades per aquest Arquebisbe, i toledà per la barreja de l'obra de maçoneria amb rajola, i amb detall mudèjar damunt dels seus finestrals, situada en un punt estratègic, ja que des de la seva rematada es pot albirar gairebé tot el terme sense ser vist. En ella havia dues campanes i dos cimbalets, a més d'altre cimbalet més petit col·locat en un finestral del cor de l'Església. A l'entrar en el recinte d'aquesta es podien veure quatre altars: A l'esquerra el de Sant Blai, pintat sobre llenç. En el centre estava l'Altar Major, dedicat a Maria Santíssima i tenia un petit retaule de fusta adornat per quatre columnes tornejades i dos àngels que duien els atributs de la passió, a més d'un llenç pintat en la seva part central i del crucifix que ara presideix l'Altar Major de l'Església.

 

Després estava l'altar de Sant Bernabeu, amb un quadre del patró de Cossonda, del segle XVI, i finalment el de Sant Miquel, representat també amb un llenç del Arcàngel homònim, també del segle XVI.

 

A més havia un petit crucifix de plata del segle XV. Aquesta església va tenir plena vigència al culte fins finals del segle XVII, que es va fer l'Església de baix.

També, si ens fem un volt per l'altiplà que està la torre podrem apreciar les restes de muralla que conformaven el recinte del castell i de l'església, que encara que molt deteriorats, poden fer-nos una idea de la vida en aquests temps.

 

Aquest conjunt es va desamortitzar en 1836 per 9500 reals i actualment és de propietat privada.

 

Tornem sobre els nostres passos fins “el Peirón de la Forma Perdida” [7], que ens conta una història de la segona meitat del segle XVII en un taulell, que sembla ser que va ser el detonant per a baixar l'Església al costat del riu.

 

Reproduïm de les cròniques de l'època: “Á pocos anyos que estaba Rector el Dr. Torres baxaban el Viatico de la Yglesia antigua, el día ocho de agosto, digo día siete de agosto de 1.674, para comulgar acá baxo á Ygnacio Lescano, quién murió á el otro día ocho, baxaban el globo con dos formas; la una, para el enfermo; la otra, para la adoración del pueblo: E aquí que se levanta una tempestad furiosa de aire, que las varas del palio hirieron á el Sacerdote en la cabeza. El Sacerdote levantó la mano derecha sobre la capita y cubierta del vaso, o globo, el viento descubre el vaso; arrebata la una Forma. Estubo perdida hasta el otro día. Púsose en penitencia todo el pueblo y buscó con lágrimas á su Dios perdido, hallole un niño hijo d'algo. Y en acción de gracias se hace la fiesta todos los años como el día del Corpus; el Señor hizo un potente sermón y procesión” que significa “A pocs anys que estava Rector lo Dr. Torres baixaven lo Viàtic de l'Església antiga, lo dia vuit d'agost, dic dia set d'agost de 1.674, per a combregar aquí baix a Ygnacio Lescano, qui va morir á l'altre dia vuit, baixaven lo globus amb dues formes; la una, per al malalt; l'altra, per a l'adoració del poble: I aquí que s'aixeca una tempestat furiosa d'aire, que les vares del pal·lio van ferir al Sacerdot en lo cap. El Sacerdot va aixecar la mà dreta sobre la càpita i coberta del got, o globus, lo vent descobreix lo got; arrabassa la una Forma. Va estar perduda fins l'altre dia. Es va pondre en penitència tot lo poble i va buscar amb llàgrimes al seu Déu perdut, lo va trobar un nen fidalc. I en acció de gràcies es fa la festa tots els anys com lo dia del Corpus; lo Senyor va fer un potent sermó i processó”. Més o menys és lo que també posa en el taulell, afegint el nom del nen que la va trobar, José Vallés, de 6 anys d'edat.

 

De “el Peirón de la Forma Perdida” baixarem, a mà dreta, per un petit camí, que ens duu per alguns cellers i cases derruïdes, fins arribar a una replaceta i ajuntar-nos amb “la Cuesta’l Fosal” (Calle Cementerio) [9]. Baixarem la costa un poc fins que ens surt un petit carrer a mà dreta que prendrem i ens durà fins “el Vico l’Amargura” [10], on podem apreciar el conjunt de les cases en si, molt deteriorat, però que encara conserva la originalitat i algun element tradicional que va caracteritzar al poble, com una porxada de mig punt que hi ha.

 

També hi tenim un petit taulell que ens informa del nombre.

 

D'aquí cap avall a mà esquerra per “la Cuesta l’Amargura” (Calle de la Amargura) fins el següent encreuament [11], centre neuràlgic de la Cossonda Medieval ja que s'hi trobava l'abadia, edifici molt transformat baix a la dreta, que regiria les destinacions del poble i que després es va baixar a “la Retoría”.

Seguim a l'esquerra, pujant una petita costa i quan comencem a baixar girem a la dreta. Estem en “la Cuesta els Narros” (Calle Narros) [12], florida costa, el nom de la qual ens revoca a la repoblació medieval que va tenir aquest poble quan es trobava en la extremadura aragonesa, i en la qual encara podem apreciar algun ràfec tradicional mentre la baixem.

A l'arribar baix a l'encreuament seguim a la dreta per “la Calle Nueva” (Calle Nueva) [13], carrer obert en el segle XVI, que llavors seria nova, on a més de diversos ràfecs tradicionals tenim un parell de porxades dignes de nomenar, un d'ells amb un dels pocs detalls mudèjars que encara conservem, encara que per la ruïna del seu edifici, actualment es troba amenaçat per la "piqueta".

 

Només ens queda arribar a “la Calle l’Horno”, a mà esquerra, i tornar per “la Plazuela las Estrebedes” [2] fins arribar al nostre punt de sortida, “la Plaza’l Mercáu” [1].