Aquest
recorregut ens durà a conèixer la part més antiga del poble, cosa que és difícil
apreciar per les contínues reformes que han sofert les cases durant el temps
però encara queden detalls que ens poden abstreure als temps medievals, temps
que en el nostre poble comencen en l'any 1363, encara que la nostra primera
documentació data de 1142. Serà difícil trobar vestigis anteriors a aquest any
doncs el poble va ser totalment destruït per la invasió de Castella i va caldre
reconstruir-lo.
(Prem
aquí
per a veure el Plànol turístic de Cossonda)
(Versió original en castellà)
Així que
iniciem el nostre camí en “la Plaça’l Mercáu” (Plaza de España) [1], abans
“Fosal de San Juan” i urbanitzada en el segle XVI per al mercat a l'aire lliure
i per a les execucions públiques, sent aquest lloc més ampli i cabent molta
gent.
En ella podem apreciar l'antiga
posada i algun ràfec tradicional en les cases, a més de poder-nos imaginar on
ara es troba “la Casa Lugar”, l'edifici groc que fa d'Ajuntament, l'antiga
ermita de Sant Joan, edifici restaurat en 1986, i que,
encara que ara no tingui molt valor arquitectònic, si que té bastant valor
històric per a nosaltres.
Aquesta ermita es va alienar a la Rectoria de Cossonda en la Desamortització de
Mendizábal de 1836, passant a ser presons, escoles, corrals i, finalment, seu de
l'Ajuntament. Les parets d'aquesta ermita
eren bastant senzilles i les rematava un petit cimbalet que estava sobre la
porta. Dintre tenia tres altars: el central, dedicat a Sant Joan Evangelista, de
llenç, el del costat de l'epístola, amb una imatge de la nostra Senyora,
d'escultura daurada, i a l'altre costat un quadre sobre taula representant a
Santa Anna i una escultura de Sant Nicolau. En aquest lloc se suposa que
segueixen les restes de Mossèn Pablo Romeo, promotor de "el Tratado de la Unión”,
doncs va ser enterrat en aquesta ermita el 3 d'octubre de 1672.
Dels dos
carrers que pugen elegirem la qual posa Calle Trévedes, que en breus ens deixa
en “la Plazuela las Estrebedes” [2], rec·colecta plaça on encara tenim una
característica porxada tradicional, de mig punt, i una antiga llosa de ceràmica
amb el nom de la plaça.
D'aquí i cap a dalt, a partir d'ara cal estrènyer-se bé el calçat doncs anem a
pujar un desnivell de 40 metres, entrem en el recinte medieval pròpiament dit
per “la Calle l’Horno”, a mà esquerra es trobava l'antic forn, i en uns metres
arribarem a “la Replaceta’l Cura” [3], a mà esquerra, on encara podem apreciar,
però molt transformada, l'antiga “Casa Retorial”, és a dir, on es trobava el
Capítol Eclesiàstic de Cossonda i es pagaven els delmes, es deixava el vi en els
trulls, etc...
Pujarem per “la
Cuesta la Retoría” (Calle Rectoría), on tenim algun ràfec tradicional, i a
l'arribar a l'encreuament de carrers entrem en “el Rabal de la Serreta” [4]. En
l'estret que va en pla [5] tenim diverses cases tradicionals i alguna d'elles
amb la porxada tradicional. En una d'aquestes cases, conta la llegenda, que quan
en 1833 el General carlí Conesa controlava Cossonda, els no partidaris
d'aquests, que els buscaven per a capturar-los, es van amagar en els seus
passadissos sense que fossin oposats, salvant així la vida.
Tornem una mica i seguim pujant a mà esquerra per la primera (Calle Serreta
Alta), on si l'arracada ens deixa podem començar a admirar les vistes del poble,
a un costat, i del Castell, a l'altre a més d'algun celler que surt al nostre
pas.
Quan arribem a un encreuament de camins [6], seguim pel de la dreta, que va
pujant encaixonat per una antiga fossa de defensa del Castell convertit en camí,
per on podem apreciar alguns petits buits sota la muralla que diuen les
llegendes de tradició popular que formaven part dels antics túnels que existien
per sota del Castell i que es comunicaven amb algunes cases, arribant fins i tot
fins “la Caseta las Brujas”, al costat del riu.
Continuem fins que l'altura que hem guanyat ens permet arribar entre "la Torre
la Lisalta” i “el Peirón de la Forma Perdida” [7].
D'aquí seguirem per una petita sendera que surt a mà dreta i en pocs metres ens
deixa en el que era el Castell de Cossonda [8].
Aquest castell sembla ser que va ser manat reedificar, l'anterior havia estat
destruït en la invasió de Castella de 1363, pel llavors Arquebisbe de Saragossa
García Fernández d'Heredia a la fi del segle XIV, encara que alguns historiadors
el daten del segle XV. A l'ésser de règim eclesiàstic s'organitzava en dues
parts, el refugi, al nord, i l'església al sud, servint el refugi per a
allotjament de futures visites de l'Arquebisbe i l'església per al recolliment
dels nostres avantpassats.
D'ell ens
queda “la Lisalta”, antiga torre de l'església d'estil gòtic-toledà, gòtic pels
seus finestrals geminats, que tant van caracteritzar les obres apadrinades per
aquest Arquebisbe, i toledà per la barreja de l'obra de maçoneria amb rajola, i
amb detall mudèjar damunt dels seus finestrals, situada en un punt estratègic,
ja que des de la seva rematada es pot albirar gairebé tot el terme sense ser
vist. En ella havia dues campanes i dos cimbalets, a més d'altre cimbalet més
petit col·locat en un finestral del cor de l'Església. A l'entrar en el recinte
d'aquesta es podien veure quatre altars: A l'esquerra el de Sant Blai, pintat
sobre llenç. En el centre estava l'Altar Major, dedicat a Maria Santíssima i
tenia un petit retaule de fusta adornat per quatre columnes tornejades i dos
àngels que duien els atributs de la passió, a més d'un llenç pintat en la seva
part central i del crucifix que ara presideix l'Altar Major de l'Església.
Després estava l'altar
de Sant Bernabeu, amb un quadre del patró de Cossonda, del segle XVI, i
finalment el de Sant Miquel, representat també amb un llenç del Arcàngel
homònim, també del segle XVI.
A
més havia un petit crucifix de plata del segle XV. Aquesta església va tenir
plena vigència al culte fins finals
del segle XVII, que es va fer l'Església de baix.
També, si ens fem un volt per l'altiplà que està la torre podrem apreciar les
restes de muralla que conformaven el recinte del castell i de l'església, que
encara que molt deteriorats, poden fer-nos una idea de la vida en aquests temps.
Aquest
conjunt es va desamortitzar en 1836 per 9500 reals i actualment és de propietat
privada.
Tornem
sobre els nostres passos fins “el Peirón de la Forma Perdida” [7], que ens conta
una història de la segona meitat del segle XVII en un taulell, que sembla ser
que va ser el detonant per a baixar l'Església al costat del riu.
Reproduïm de les cròniques de
l'època: “Á pocos anyos que estaba Rector el Dr.
Torres baxaban el Viatico de la Yglesia antigua, el día ocho de agosto, digo día
siete de agosto de 1.674, para comulgar acá baxo á Ygnacio Lescano, quién murió
á el otro día ocho, baxaban el globo con dos formas; la una, para el enfermo; la
otra, para la adoración del pueblo: E aquí que se levanta una tempestad furiosa
de aire, que las varas del palio hirieron á el Sacerdote en la cabeza. El
Sacerdote levantó la mano derecha sobre la capita y cubierta del vaso, o globo,
el viento descubre el vaso; arrebata la una Forma. Estubo perdida hasta el otro
día. Púsose en penitencia todo el pueblo y buscó con lágrimas á su Dios perdido,
hallole un niño hijo d'algo. Y en acción de gracias se hace la fiesta todos los
años como el día del Corpus; el Señor hizo un potente sermón y procesión”
que significa “A pocs anys que estava Rector lo Dr. Torres baixaven lo Viàtic de
l'Església antiga, lo dia vuit d'agost, dic dia set d'agost de 1.674, per a
combregar aquí baix a Ygnacio Lescano, qui va morir á l'altre dia vuit, baixaven
lo globus amb dues formes; la una, per al malalt; l'altra, per a l'adoració del
poble: I aquí que s'aixeca una tempestat furiosa d'aire, que les vares del
pal·lio van ferir al Sacerdot en lo cap. El Sacerdot va aixecar la mà dreta
sobre la càpita i coberta del got, o globus, lo vent descobreix lo got;
arrabassa la una Forma. Va estar perduda fins l'altre dia. Es va pondre en
penitència tot lo poble i va buscar amb llàgrimes al seu Déu perdut, lo va
trobar un nen fidalc. I en acció de gràcies es fa la festa tots els anys com lo
dia del Corpus; lo Senyor va fer un potent sermó i processó”. Més o menys és lo
que també posa en el taulell, afegint el nom del nen que la va trobar, José
Vallés, de 6 anys d'edat.
De “el
Peirón de la Forma Perdida” baixarem, a mà dreta, per un petit camí, que ens duu
per alguns cellers i cases derruïdes, fins arribar a una replaceta i ajuntar-nos
amb “la Cuesta’l Fosal” (Calle Cementerio) [9]. Baixarem la costa un poc fins
que ens surt un petit carrer a mà dreta que prendrem i ens durà fins “el Vico
l’Amargura” [10], on podem apreciar el conjunt de les cases en si, molt
deteriorat, però que encara conserva la originalitat i algun element tradicional
que va caracteritzar al poble, com una porxada de mig punt que hi ha.
També hi tenim un petit taulell que ens informa del nombre.
D'aquí cap
avall a mà esquerra per “la Cuesta l’Amargura” (Calle de la Amargura) fins el
següent encreuament [11], centre neuràlgic de la Cossonda Medieval ja que s'hi
trobava l'abadia, edifici molt transformat baix a la dreta, que regiria les
destinacions del poble i que després es va baixar a “la Retoría”.
Seguim a
l'esquerra, pujant una petita costa i quan comencem a baixar girem a la dreta.
Estem en “la Cuesta els Narros” (Calle Narros) [12], florida costa, el nom de la
qual ens revoca a la repoblació medieval que va tenir aquest poble quan es
trobava en la extremadura aragonesa, i en la qual encara podem apreciar algun
ràfec tradicional mentre la baixem.
A
l'arribar baix a l'encreuament seguim a la dreta per “la Calle Nueva” (Calle
Nueva) [13], carrer obert en el segle XVI, que llavors seria nova, on a més de
diversos ràfecs tradicionals tenim un parell de porxades dignes de nomenar, un
d'ells amb un dels pocs detalls mudèjars que encara conservem, encara que per
la ruïna del seu edifici, actualment es troba amenaçat per la "piqueta".
Només ens queda
arribar a “la Calle l’Horno”, a mà esquerra, i tornar per “la Plazuela las
Estrebedes” [2] fins arribar al nostre punt de sortida, “la Plaza’l Mercáu” [1].